Emplaçada a un quilòmetre al sud-est de la vila, molt a prop de l'ermita dels Sants Metges, situada en un lloc enjardinat i de fàcil accés.

Si sortim de Sarral en direcció a l'ermita dels Sants Metges, just haguem travessat el riu Vallverd, deixarem la font de Dalt a mà esquerra del camí. A partir d'aquí engega una pista forestal que marxa en direcció sud-est i que ens duu, 700 metres més enllà, davant la font.

Es tracta d'una vella font, construïda el segle XVII.

El conjunt de la font es troba en un replà empedrat i enclotat un parell de metres respecte l'esplanada, envoltat de grades de pedra i amb unes escales que hi baixen des d'un lateral.

La font és una vella construcció de pedra amorterada que acull en el seu interior la cisterna de captació. Està formada per un cos de planta quadrada d'uns quatre metres de base per uns altres quatre d'alçada amb coberta plana. El frontal sobresurt un pam del cos principal, està obrat amb grans carreus de pedra, rematat en forma triangular i coronat per una creu de ferro.

L'aigua raja de la part baixa a través d'un senzill broc de ferro i cau a una pica rectangular de pedra buidada integrada al banc que ressegueix tot el frontal.

Presideix el frontal una fornícula central, protegida per un enreixat de ferro, on dins s'hi poden veure les imatges en baix relleu, molt desgastades, de Sant Cosme i Sant Damià.

A l'esquerra de la font hi ha una placa de metacrilat amb el nom de la font i un codi Qr que ens dóna informació de diferents rutes que passen per aquí.

A prop de la font hi tenim l'ermita que li dóna el nom. El seu origen és una petita capella gòtica de mitjan segle XIV, de la qual només en resta l'absis. Va ser ampliada l'any 1700 i de nou l'any 1854, en agraïment per haver deslliurat el poble d'una epidèmia de còlera, fet que la tradició popular atribuí als Sants Metges, Cosme i Damià. Va resultar molt malmesa l'any 1936 i l'any 1970, l'arquitecte local Josep Puig Torné va decidir enderrocar les parts que estaven en mal estat, conservant l'absis original, que es mantenia en condicions acceptables. L'edifici, de línies sinuoses, abraça l'antic absis gòtic i té com elements més característics el campanar de formigó que suporta la coberta i la gran vidriera de l'entrada, dissenyada per Grau Garriga. S'ha conservat l'escalinata del segle XIX, flanquejada per les estàtues dels dos sants. Cada primer diumenge de juny s'hi celebra un tradicional aplec.