Localitzada als afores de Ripoll pel nord-oest, per sota del camí Reial de Ripoll a Campdevànol, a tocar la riba dreta del riu Freser i a només 35 metres de la font del Tòtil.

Ens situem a la confluència del raval de Barcelona, el passeig de la Farga Catalana i el passeig d'Ordina. Prenem aquest últim en sentit nord-oest, remuntant el riu Freser per la seva riba dreta. Passem a frec de les cases de Santa Maria i mig quilòmetre des del començament travessem per sota la carretera C-17. 300 metres més endavant defugim a la dreta la palanca d'Ordina que salva el riu, escassos 25 metres a continuació deixem a l'esquerra el camí que duu a la font d'Ordina, 525 metres després rebutgem a l'esquerra el trencant de Garona i 150 metres més enllà som damunt la font de la Roca que ens queda a sota i a mà dreta, entre el camí i el riu. Unes escales de pedra ens hi atansen.

El conjunt de la font s'ubica en un replà un xic enlairat respecte el riu. Queda a redós d'un mur irregular de pedra que reté les terres del camí, per les escales i per un muret baix que delimita l'espai.

L'aigua brolla per un tub de ferro encastat a la part baixa del mur i cau a un bassal per sota del nivell del paviment que està empedrat.

El nom li deu venir probablement d'estar ubicada en un mur de pedra.

Diuen que l'aigua prové d'una deu del Catllar i conté molt de ferro. Diuen que, en brollar, l'aigua es manté entre els 15 i 18ºC a totes les estacions de l'any, això demostra que bé soterrada d'algun lloc llunyà. Una altre cosa que ens cridarà l'atenció sobre les fonts del Tòtil i de la Roca és que a l'hivern, en temperatures de -10ºC durant molts dies seguits, el seu raig és ven igual, i moltes vegades fumejant; amb una variació entre la temperatura ambient i la de l'aigua d'uns 25 a 30ºC. El mateix passa a l'estiu, en molts dies de continuada calor, on el seu doll d'aigua surt fresc, gairebé congelat per al caminant assedegat. Aquesta aigua té molt ferro i són medicinals, indicades pel fetge, pel ronyons. Hi ha una historia que diu que: "És una aigua que no fa mai mal".

Aquesta aigua no és la mateixa que la de la font del Tòtil malgrat estar separades per només 35 metres, doncs les analítiques són diferents.
Són poques les seves dades conegudes, sempre ha passat força desapercebuda, sovint eclipsada per la veïna font del Tòtil.