Aquesta cabalosa font està emplaçada a l'extrem nord del mur que envolta la finca de Can Barra, situada a l'entrada de la urbanització de Sant Quirze Parc, a pocs metres de la llera dreta del torrent de la Batzuca.

Ens situem al carrer del Avets, just a la confluència del carrer dels Llauradors. Aquí engega en baixada un ample camí de terra que marxa en direcció llevant i que en 170 metres ens duu al costat de la font.

La font queda adossada al marge, per fora del mur perimetral de la finca. El que veiem des de l'exterior és la boca de la mina, obrada amb pedra i maons. L'accés resta barrat per un enreixat de ferro. El frontal queda endarrerit un pam, franquejat per dues pilastres de maons i sota un arc de mig punt fet amb maons a plec de llibre.

L'aigua vessa generosament de la mina i cau a un bassal quadrat arran del terra per on s'escola pel camí buscant la riera.

Si mirem l'interior, veurem que està ple d'aigua, amb les parets excavades. Al fons intuïm dues galeries; una que segueix d'enfront bastida amb maons i un altra que arrenca per l'esquerra.

Al capdamunt de la font hi ha un rètol metàl·lic, instal·lat per l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, que ens adverteix que es tracta d'una font natural, per tant l'aigua no té garantia sanitària.

La font de Can Barra és de les poques que queden en bon estat a Sant Quirze i de molt bon cabal d'aigua tot l'any, resistint les èpoques de sequera.

La seva aigua sempre ha estat molt apreciada per la gent de Sant Quirze. L'any 1901 va ser legalitzada com font d'aigua potable.

L'entorn de la font fa anys va ser recuperat per l'Ajuntament com lloc de lleure per la població, està ben arranjat es pot fer una recorregut de passejada des de Can Barra, passant per la zona enjardinada de Can Feliu i fins a tocar els antics aiguamolls de Can Ponsich i visitar la font de la Riba.

Can Barra és una molt notable masia de Sant Quirze del Vallès, avui dia propietat municipal, seu del Centre de Desenvolupament Econòmic Can Barra i també l'Escola Municipal de Música Can Barra.
La masia està documentada des de 1667. Consta de dos tipus d'edificacions, una la masia (segle XVII), que era la casa dels masovers i al seu costat una gran torre o xalet, que van ser construïda pels antics propietaris (la família Gorina, fabricants de teixits a Sabadell) l'any 1888. A la masoveria hi ha una gran cuina amb un interessant forn de pa i un gran foc a terra, unes habitacions molt grans, un gran celler, quadres pel bestiar i magatzems propis de l'activitat agrícola.
Bona part del mur que l'envolta està decorat amb grans recipients, hi ha un brollador d'aigua amb tessel·les blaves, modernista. A la reixa d'entrada, porta forjada al capdamunt les inicials de l'antic propietari i l'any de la seva construcció, que va ser destruïda amb les recents reformes. A finals de 1936, amb l'arribada dels refugiats de Madrid, augmentà sobtadament la població infantil, pel que la torre es va convertir en escola. Actualment es troba en bon estat i està destinada a centre d'equipaments municipals.