Localitzada a la capçalera de la riera del Mas Cases, als vessants septentrionals del puig del Roquet, uns 2 quilòmetres al nord en línia recta del poble de Romanyà de la Selva i uns 850 metres al sud del coll de Can Llach.

Sortim del poble per la carretera GIV-6612 en direcció a Calonge. Al cap de 175 metres abandonem la carretera i girem a l'esquerra per una pista cimentada que marxa en sentit nord, cap a Sant Cebrià dels Alls passant per sota del puig d'Arques. 900 metres més endavant passem a frec del Mas Poncet que ens queda a mà esquerra i un centenar de metres després trenquem a la dreta per una pista forestal de terra. La pista guanya alçada en sentit nord-est. Malgrat estar en bones condicions, presenta molts guals que obliguen a conduir amb un cotxe relativament alt. Mig quilòmetre més enllà el camí gira envers l'esquerra alhora que obviem un trencall a la dreta i ens adrecem al nord-oest. 425 metres després deixem a la dreta el corriol que baixa a la font de la Ruda i 675 metres més amunt trobem un pal indicador que ens assenyala la font a la dreta. Només cal seguir un ample vial descendent durant un centenar de metres i serem damunt la font, la qual queda per sota del camí. Unes escales de fusta ens hi atansen.

El conjunt de la font queda adossat al marge mitjançant una paret de pedra on hi trobem una porta de ferro que tanca el pas a la mina i a la dreta el brollador.

L'aigua surt a l'exterior a través d'un broc de ferro aixoplugat dins un refós quadrat i cau a una vella olla per on vessa al desguàs que travessa la petita esplanada.

Cal destacar el nom de la font a la porta de ferro que dóna accés a la mina.

Al costat de la font disposem d'un banc de fusta per reposar una estona.

Es tracta d'una de les fonts més conegudes del sector de Romanyà de la Selva.

Formada gràcies a l'aparició d'una falla entre granitoides i esquistos, està alimentada per una mina que es troba tancada amb una porta de ferro.

No fa gaires anys, en aquest indret va desaparèixer un àlber monumental que tenia una alçada estimativa de 30 metres i una soca de 3,10 metres de circumferència. Es tractava d'un dels arbres més alts de la comarca. Antigament es deia que si des de sota d'aquest arbre es disparava un tret d'escopeta a un tudó posat a les branques més altes, els perdigons no hi arribaven amb prou força per matar-lo.

Des de l'esplanada de sobre la font es divisa una magnífica panoràmica d'aquesta part de les Gavarres, presidida pel puig d'Arques i el seu radar.