Font de Santa Marina 2ª
| 41.0353,0.8487Clica per veure la ubicació. | |
| 342 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Abundant | |
| Setembre 2020 |
Localitzada al costat del santuari de Santa Marina, situat a quatre quilòmetres al sud-oest de Pratdip. Concretament es troba al punt quilomètric 31,7 de la carretera agafant la carretera T-311 que connecta Pratdip amb Vandellòs i Tivissa.
Aquí hi trobem dues fonts, la primera sota les arcades i l'altra uns metres més avall, molt a prop de la carretera.
Força concorreguda per la seva aigua fresca i de propietats curatives, és habitual trobar gent fent cua per omplir garrafes, tant en aquesta font com a la de dins.
Aquesta primera font podríem dir que és la secundària, es troba fora de l'edifici, al costat de la bassa i més a prop de la carretera. Està en una muret de pedra i maons que alhora sustenta la terrassa superior. L'aigua brolla per un broc de ferro collat al frontal amb ciment i cau a un bassal de pedra. El sobrant de l'aigua va a parar a la bassa.
Dins l'edifici anomenat casa de la Font hi ha la font que podríem dir és la principal. Es troba aixoplugada sota una porxada bastida amb sostres de volta i obertures en forma d'arcs de mig punt. A la paret que queda entre les escales d'accés i una de les obertures se situa el frontal de la font, obrat amb carreus de pedra emmarcat amb un arc de volta de canó. Té tres canelles de ferro per on raja generosament l'aigua, malgrat que per la del mig només ho fa en episodis molt humits. A sota una pica de pedra buidada recull l'aigua que alimenta la bassa que hi ha a fora. Al capdamunt del frontal sobresurt una imatge esculpida però molt desgastada, tant que no es pot apreciar el que havia sigut. Fora del recinte es pot veure la cisterna de captació, de forma arrodonida.
Sembla ser que l'aigua de les dues fonts prové de la mateixa deu.
Durant el segle XVIII es construïren la casa nova dels ermitans, la Casa Gran, que allotjava les quadres a la planta baixa i l'hostatgeria a dalt, i la casa de la Font que cobria amb porxos la font de tres canells i ampliava l'allotjament.
El conjunt arquitectònic del Santuari de Santa Marina està format actualment per cinc edificis: l'ermita de Santa Marina, la casa de la Font, la casa dels Ermitans, la Casa Gran i l'antic balneari.
Durant el segle XVIII es construïren la casa nova dels ermitans, la Casa Gran, que allotjava les quadres a la planta baixa i l'hostatgeria a dalt, i la casa de la Font que cobria amb porxos la font de tres canells i ampliava l'allotjament. L'any 1917 es va inaugurar un balneari de luxe a iniciativa de tres barcelonins. Aquest hotel no va tenir l'èxit desitjat i més tard passà a mans del consorci de propietaris de Santa Marina en benefici de l'ermita però va ser clausurat després de la guerra. Es conserven encara les restes de l'antic edifici sota l'ermita, l'anomenat Hotel de Santa Marina.
L'ermita de Santa Marina és objecte de devoció tant pels habitants del poble com per la resta de llocs de la comarca. Tant és així que des de principis del segle XVII s'organitzen romiatges i aplecs per santa Marina. Era creença que les noies que anaven a l'aplec que es fa pel juliol hi trobaven promès, com afirma la corranda: 'A Santa Marina, ves-hi fadrina, que si fadrina hi vas, casada en tornaràs!'. Era costum de comprar-hi un xiulet estrident de vidre i fer el ball del marxant, en el qual, alternativament, el noi i la noia escollien el ballador. Els de Capçanes feien la romeria el 13 de setembre i s'hi quedaven a dormir amb molta gresca i ball.
A l'altra banda de la carretera disposem d'una àmplia zona d'esbarjo, amb moltes taules i bancs per fer-hi bons àpats.