Erigida a l'esquerra de la façana principal del santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda de qui rep el nom.

Sortim de Gandesa per la carretera C-43 en direcció Pinell de Brai. Al cap de 2,4 quilòmetres trobem un indicador que ens assenyala a la dreta La Fontcalda. Trenquem doncs per una pista forestal cimentada que marxa en direcció més aviat sud-oest. Només començar deixem a mà esquerra una bonica zona d'esbarjo on es troba la Fonteta. Seguim per la pista de corbes pronunciades i força desnivell durant uns 10 quilòmetres i ens abocarà al santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda.

També s'hi pot arribar a peu per la Via Verda de la Terra Alta tot creuant un parell de túnels consecutius, concretament des de l'antiga estació de Prat de Comte.

La font és una estructura d'obra arrebossada rematada amb maons vistos i coronada per dues pinyes de ceràmica de color verd. A banda i banda arrenquen dos bancs per seure del mateix estil.

El seu frontal queda endarrerit i és on s'hi ubica la sortida de l'aigua mitjançant un broc de ceràmica verda amb la forma del cap d'un lleó.

A sota, una pica semicircular suspesa recull l'aigua.

Es fa referència al caràcter salutífer de les aigües, alhora que estableix un paral·lelisme clar amb les virtuts curatives que l'Església atribueix a la Verge. Això ho podem observar a la llegenda que apareix al capdamunt del frontal que diu així: "SALUS INFIRMORUM. ALS QUE US VISITEN EN ELLA DAU-LOS SALUT PUIX PODEU".

Al replanet del davant de la font trobem el nom de la font escrit amb petites pedretes de riu.

Sol dir-se que les fonts, els pous i les deus d'aigua representen per moltes cultures la matriu espiritual de la Terra i tenen la capacitat de sanar, transmetre saviesa o també de concedir desitjos. Aquests espais també van ser sagrats per molts pobles d'Europa i sovint van ser cristianitzats a partir de l'Edat Mitjana amb tot tipus de temples; ermites, esglésies i santuaris. El santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda és un dels molts i molts que trobem a la nostra geografia en que un lloc sagrat va ser cristianitzat a partir de la imatge de la Mare de Déu.

El santuari fou aixecat al costat d'aigües termals salutíferes, d'aquí prové el seu nom Fontcalda, és a dir, font d'aigües calentes.