Font de Rentar o del Rentat
| 41.1245,0.4146Clica per veure la ubicació. | |
| 407 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2021 |
La font forma part dels espectaculars rentadors públics de Villalba dels Arcs, emplaçats uns 400 metres al nord-est de la vila. Des del nucli urbà trobarem cartells informatius que ens hi adrecen.
El conjunt queda en un ampli espai per sota del camí, delimitat per murs fets amb carreus de pedra i amb motllures a la seva part superior.
És el lloc on es rentava la roba. Les dones del poble el van utilitzar fins a l'any 1974.
En un dels angles, sota un arc de mig punt adovellat, és on s'ubica el cos del sortidor principal. L'aigua brolla per dos brocs de ferro, hi ha un tercer broc però està malmès, també raja aigua per un forat a la dreta. A sobre dels brolladors tenim un registre reixat que dona accés a la cisterna de captació.
Al capdamunt de la font hi ha l'escut de la vila, on es veuen dues torres i un estel de sis puntes.
L'aigua és recollida en un abeurador que queda integrat amb la font que vessa a un altre disposat a continuació tot resseguint el mur.
Una canalització de carreus de pedra distribueix l'aigua a dos grans rentadors de planta rectangular amb bandes de lloses de pedra amb pendent.
A l'entrada del recinte hi ha un monument de ferro dedicat a la Bugadera acompanyats d'un bonic poema.
Seguidament us deixo la llegenda del Llop de Villalba que fa referència a aquesta font. Està escrit segons la pronunciació de la zona i diu així:
"A Vilalba hi havie un llop que sempre estae assentat al Bassot i tenie molta gana. Un dia va passar la berra de Ca la Bassasa. La berra portae els seus baconets a beure al Bassot. Lo llop, que vigilae el camí de la Font, quan els va veure se'ls volie minjar, però la berra que era molt espavilada, li va dir al llop:
- Espera't que van molt bruts, els rentarem al Bassot.
Lo llop se va apropar a l'aigua per mirar com la berra rentae els seus baconets, moment que va aprofitar la berra per donar-li un cop de morro i tirar-lo a l'aigua. D'esta manera la berra i els seus baconets van poder sortir de l'aigua i pujar pel perxe del Bassot amunt. Lo llop va sortir de l'aigua tot enfadat i se'n va anar al marge de l'era de Coll a prendre el sol. I va passar una sargantana que vivie a les pedres de l'era. Lo llop d'un salt se la va minjar de viu en viu. Pel cul del llop sortie un tros de sargantana, però el llop continuae amb molta gana i va baixar per la costa de la Font fins arribar al Vilar de Granyena. Allí hi havie dos mardans que pasturaen a l'herba. Lo llop va pensar:
- Ara sí que me'ls minjaré!
Lo mardà al veure el llop li va dir:
- Mira llop, repartirem l'herba entre els tres, tu faràs de fita.
Lo llop que ere molt babau se va ficar al mig dels mardans i estos li van donar una tossada cada un i van marxar corrents. Lo llop mig mort va pensar:
- Aniré a la Font a beure aigua i al mateix temps me minjaré algun xiquet de les dones que renten la roba.
Quan lo llop s'apropà a la font, la sargantana que mirae pel forat del cul va dir:
- Dones de la Font, amagueu los xiquets que el llop se'ls vol minjar!!!
Les dones van amagar els xiquets davall de les faldetes i quan lo llop va arribar a la Font no en va veure cap. Lo llop, molt enfadat, li va dir a la sargantana que tota la culpa era seua i que sortís del seu cul. La sargantana li va dir que sortirie si ell se posae davall del pi que ella li dirie i explicave tot el que havie fet aquell dia. Al llop li va parèixer bé i va anar fins al pi que va dir la sargantana. La sargantana va veure un pi amb un home que feie llenya dalt d'una rama amb una destral. Lo llop se va posar de cul al pi i va començar a explicar tot el que havie fet. L'home, que va sentir tot el que deia el llop, se va enfadar i va enviar la destral contra el llop. Així que el llop va morir i la sargantana va aprofitar per marxar tronc amunt."