Localitzada a uns 12 quilòmetres al nord-oest del poble, a una cinquantena de metres al sud de l'ermita de Sant Francisco i al marge dret del barranc del mateix nom.

Ens situem al costat de la font de Sant Joan, emplaçada a l'extrem nord del poble. Aquí arrenca una pista cimentada que inicialment marxa en direcció oest cap a l'ermita de Sant Francisco, ben assenyalada. Sense deixar la pista, al cap de 11,6 quilòmetres de transcorre entre bonics conreus, arribem a l'ermita de Sant Francisco on cal estacionar el vehicle.

Del davant del pati de l'ermita trobarem unes escales que baixen a buscar la riera, doncs a l'altra banda ens espera aquesta bonica font.

El conjunt de la font queda arrambat al marge, entre aquest i el torrent, en un paratge ben ombrejat i amb molta vegetació. Està format per la font i dos bancs correguts de pedra a banda i banda que delimiten l'espai que està pavimentat.

La part superior de la font està decorada amb un frontis triangular, al centre del qual hi ha l'escut de la Fatarella. Damunt d'aquest frontis s'alça un pedestal coronat per una creu de pedra. Al centre del pedestal hi ha una imatge en ceràmica de Sant Francisco.

L'aigua raja generosament per dos brocs de ferro coberts de formació tosca i molsa. A sota és recollida per una pica de pedra de forma rectangular i desguassa pel seu costat dret a través del banc que hi ha a la dreta.

A l'esquerra del pedestal, un carreu indica la data de 1978.

La seva aigua, segons la tradició popular, protegeix la vista si hom es renta els ulls amb ella.

L'ermita de Sant Francisco és un edifici d'estil barroc de l'any 1700, està enclotat als peus del barranc de Sant Francisco, just al costat d'una riera alimentada per la seva font. Tradicionalment, el dissabte després de Pasqua s'hi fa una romeria des de la Fatarella, que conta amb més de 300 anys d'història, l'origen de la qual s'explica mitjançant una llegenda.

Segons la llegenda, arrel d'una epidèmia que va afectar la població de la Fatarella a finals del segle XVII, es va construir l'església dedicada a Sant Francesc (Sant Francisco, pels fatarellencs) i, des de llavors, d'una manera o altra, s'ha mantingut el costum de visitar l'ermita un cop a l'any, tradicionalment per a demanar al sant aigua per als camps i bones collites, o bé per donar-li les gràcies si ha plogut.