Localitzada a l'extrem sud-est del municipi, per sota de la urbanització Can Solà del Racó.

Ens haurem de situar en la intersecció dels carrers del Xiprer i del Avellaner de la urbanització Can Solà del Racó de Matadepera. Des d'aquí continuem pujant 140 metres en direcció sud on trobarem un pal informatiu que ens diu som a l'anomenat collet del Planot. Prenem a l'esquerra un camí cimentat que inicialment fa forta baixada però que més avall esdevé una pista de terra més planera alhora que va vorejant una sèrie de xalets en direcció nord-est. 375 metres més endavant, a meitat d'un revolt tancat de dretes, a mà esquerra hi ha un espai planer amb un banc de fusta i la font del Corraló.

La surgència està situada en una raconada, sota un espès alzinar amb arítjol, heures i galzeran i bardissar.

Font procedent d'una deu d'aigua que neix en el torrent del qual la font pren el nom. El torrent s'origina en els vessants orientats al sud-oest del Mont-Rodon.

Si bé originàriament devia ser una surgència natural, actualment està arranjada i perfectament integrada al paisatge. En el mateix pendent natural del torrent, entre la roca natural, s'hi observa un muret de pedra irregular collat amb morter gairebé imperceptible pel creixement de molses. A la part inferior hi ha una peça de ferro rectangular encastada en el muret i per sota mateix el broc que sobresurt lleugerament.
L'aigua cau en una piqueta arranada a la roca, construïda amb maó pla. A mà esquerra hi ha una segona piqueta, més petita, construïda aprofitant la roca que s'omple quan la primera sobreseeix.

Gairebé imperceptible, a mà dreta en el mateix muret s'observa un segon orifici inutilitzat.

En aquest indret hi havia un pi conegut per la gent del territori amb els noms de Pi de l'Esquirol o Pi del Corraló de més de 35 metres d'alçada i amplada considerable. Era punt de trobada de caçadors, bosqueters, vinyataires, excursionistes i els nens i nenes de l'escola. Malauradament als anys setanta del segle XX, després d'uns dies de fort temporal de vent i pluja, l'arbre va caure.

L'any 2012, en el programa de mà publicat amb motiu de les Festes de Sant Sebastià, un bosqueter que freqüentava sovint aquest indret hi va publicar un poema dedicat al pi.

El 17 de juny de 2013, els alumnes del curs de jardineria del Casal de la Gent Gran van plantar un pi blanc (Pinus halepensis) en aquest indret. En el moment de la plantació l'arbre mesurava 2,5 m d'alçada per 14 a 16 cm de diàmetre.

La informació referent a aquesta font l'he tret del web 'Patrimoni Cultural' de la Diputació de Barcelona.