Font de la Tartana
| 41.6119,2.0321 Clica per veure la ubicació. | |
| 476 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Agost 2021 |
La font de la Tartana està ubicada a l'esquerra del camí que mena a Can Torres un cop deixada enrere la masia Can Solà del Racó, coneguda ara com a masia de la Tartana.
El brollador de l'aigua està dins d'una construcció de planta quadrangular (4,10 m. de fondària per 3,20 m. de façana) protegida per una estructura de pedra semblant a una cabana de volta de pedra seca. Hi ha qui diu que s'assembla a una tartana, jo no sé veure-ho.
Està construïda sobre un terreny en pendent, excavant cap a l'interior, fins anar a trobar la beta d'aigua. Consisteix en una estructura quadrangular murada per tres panys i oberta frontalment, anomenada tradicionalment de tartana. El mur posterior i els costats s'han aixecat a partir de filades consecutives de carreus de pedra irregulars fins a formar una volta d'arc de mig punt, amb la pedra disposada a plec de llibre i falcada amb pedruscall. Posteriorment s'hauria arrebossat amb morter de calç. A la volta, s'observen parcialment les empremtes deixades per l'encanyissat.
La façana és oberta, amb dos pilars de mig metre de gruix, un a cada costat, afegits més endavant per reforçar la construcció (s'hi observen pegats de morter modern en les juntes que s'han tornar a esquerdar). Després dels pilars sembla que la façana es perllongui en forma de ventall. Es tracta de dos murs de contenció de la terra que actuen com a contraforts, equilibrant la pressió exercida per l'orografia del terreny cap a la volta.
L'aigüera o pica, és de pedra, lleugerament tronc-piramidal, d'uns vuitanta centímetres d'alçada amb una obertura frontal que permet desaiguar la pica. Al damunt hi ha una aixeta de polsador col·locada un xic més a l'esquerra que un orifici més antic. Per sobre mateix el registre protegit per una portella de ferro. Un antic orifici està situat un xic més a mà dreta.
A ambdós costats dels murs hi ha un banc de pedra adossat de mig metre d'amplada; el de l'esquerra forma angle amb el mur posterior fins a quedar adossat a l'aigüera.
El sòl, antigament de terra batuda, està protegit amb lloses de pedra de la zona encaixades les unes amb les altres que sobresurten en part fora de la façana. Una reixeta de ferro permet evacuar l'aigua que sobreeix a través d'una canalització dissimulada que transcorre per dessota del terra actual.
L'indret és ombrívol, ben arranjat amb dues taules i bancs de fusta, i proteccions de baranes de fusta tractada.
Els actuals propietaris de la masia relacionada amb la font, Can Solà del Racó, han canviat el nom de la casa pel de "La Tartana", probablement pensant que el nom de la font és més apropiat als nous usos de la casa, transformada en lloc de convencions, conferències, i restaurant.
La font de la Tartana està indubtablement relacionada amb el mas del Solà del Racó del qual les primeres referències documentals per ara localitzades la situen al segle XIV, on el mas tindria el nom de Mas Font. Es tracta de l'Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt on es s'esmenta la redició feta per Maria de Font, filla de Jaume de Font, a Guillem de Torrents, de Sant Joan de Matadepera, a dit Jaume de Font i a la seva muller i pares, de la donació que li feren del mas de Font, de dita parròquia, que es té pel monestir de Sant Llorenç de Munt. Fet a 12 de les kalendes de febrer de 1321, clos per Ramon Cros, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, núm. 82.
El nom de Solà, relacionat amb mas de la Font, s'esmenten en un document de venda signat el 5 de juny de 1533, davant del notari Anton Gili quan es parla de les afrontacions. "Anton Rourer, pagès de Matadepera, ven a Anton Gorina, també pagès del mateix poble, un tros de terra amb bosc, de set a vuit quartans de sembradura, poc o més o menys, situat en el lloc anomenat el Pla, a prop del Vinyet dit de Basselles, que termeneja per orient amb el camí que passa per Vilanova (Matadepera nova) en part, i en part per la propietat del Mas de la Font de Joan Solà, i que va des de Sant Llorenç Savall fins a Terrassa i per migdia i ponent cerç amb els dominis de dit comprador".
La informació referent a aquesta font l'he tret del web 'Patrimoni Cultural' de la Diputació de Barcelona.