La font del Tintorer és una de les poques fonts que queden al torrent Monner o Vallparadís, dins del Parc del mateix nom, al bell mig de la ciutat de Terrassa. La trobareu adossada a la paret i a la vessant esquerra del torrent, una cinquantena de metres més amunt de la font del Rossinyol.

Ens situem a la confluència entre l'avinguda 22 de Juliol i el carrer Puig i Cadafalch. Deixem el grup escultòric d'Àngel Màdico, "Relacions de l'espai" a l'esquerra i prenem un camí descendent i cimentat que ens condueix a l'interior del Parc de Vallparadís. Caminem en direcció sud per l'antic llit del torrent Moner, ara pavimentat i envoltat d'espessa vegetació. 275 metres més avall ja veurem la font del Tintorer a la nostra esquerra. Cal travessar un pontet i baixar unes escales de pedra per accedir-hi.

El conjunt de la font queda en un ampli replà rectangular a recer d'un robust mur de pedra, d'un contrafort a la dreta, les escales d'accés a l'esquerra i un muret baix que acaba delimitant l'espai i protegint-lo del torrent.

Hi trobem dos brolladors centrats al mur principal; el superior és aigua provinent de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa i és regulada per una aixeta de polsador, l'inferior prové d'una deu d'aigua natural i raja arran del terra, tot protegit per un enreixat que priva que se'n faci us per motius sanitaris. Ambdues aigües son recollides per un bassal de pedra amb una obertura que fa que vessi a un rec i desguassi posteriorment al torrent.

Damunt dels brolladors hi ha un bonic mosaic de ceràmica amb el nom de la font i la representació de l'antiga fàbrica La Guardiola. És obra d'en A. Roche.

Avui dia la font forma part del Parc, però antigament l'aigua afavoria als diferents i nombrosos horts que hi havia en aquest torrent Monner, era i és una típica font natural enmig de Terrassa.

Diuen que deu el seu nom als tintorers de la fàbrica Guardiola que feien els seus àpats a la font.

Era una font que estava al mig d'uns esbarzers. Cap als anys setanta, un veí, en Manel Coloma, va remodelar l'espai fent-lo més acollidor amb l'afegit d'unes taules de pícnic.

Durant dècades aquesta font era la més popular del torrent i la seva aigua molt reconeguda perquè deien que portava molt ferro. Era constant el traginar d'obrers amb càntirs portant bona aigua fresca a les fàbriques dels voltants.

Amb la reconversió a parc, l'espai de la font ha estat reestructurat.

Una cinquantena de metres més avall tenim les fonts del Rossinyol i de Santa Maria.