La font del safareig de la Tria es troba davant de la façana de llevant de la masia, situada aquesta a un quilòmetre al nord del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda.

La font queda dins la finca de propietat privada, però si demaneu permís als seus propietaris, la família Matavera molt amablement us deixaran visitar-la.

Des del santuari de l'Ajuda anem en direcció nord per la pista durant mig quilòmetre, fins a la casa de la Tria que queda a mà dreta. La font i el seu safareig ens esperen al costat de llevant de la casa.

No confondre aquesta font amb la de la Tria, emplaçada uns 150 metres al nord-oest de la masia homònima, malgrat que nosaltres no vam ser capaços de trobar-la.

El conjunt està format per la font, una pica, un safareig i la gran bassa rodona.

En quan a la font, es tracta d'una estructura d'obra revestida amb morter, on hi ha fixat un gruixut broc de ferro per on brolla generosament l'aigua i cau a una pica rectangular de maçoneria.

De la pica vessa a un repartidor que alimenta alhora el safareig i la bassa.

El safareig queda adossat a la bassa, és de planta rectangular i presenta una de les bandes inclinada per tal de poder-hi esbandir la roba.

La bassa és circular, fa uns dotze metres de diàmetre, en un extrem de la qual hi ha una pica de pedra picada reaprofitada i dos pilars d'obra que sostenen una biga de fusta disposada en horitzontal.

Els propietaris ens van explicar que mai l'han vist eixuta.

La Tria és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una gran casa pairal. Al segle XVIII s'hi va afegir un volum obert amb una galeria. Es tracta d'un edifici de notables dimensions de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-s'hi al segle XVIII, per un costat, i per l'altre un cos annex del segle XIX. Únicament ha quedat destapat l'eix central, el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i els finestrals d'arc pla de pedra carejada dels pisos. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca la de la façana de tramuntana, amb incisió conopial i roseta central. A la façana de ponent, on s'han obert finestres noves, s'ha adossat una escala exterior que permet accedir-hi directament pel pis. El volum que s'adossa a l'extrem de llevant de la façana de migdia s'obre al pis amb una galeria horitzontal de cinc pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra, que es prolonga amb dos pòrtics per ponent. Sobre aquests darrers, trobem una pedra amb una orla inscrita: "ANTON RA PUIG Y TRIA ANY 1770". També hem de destacar d'aquest volum tres obertures petites situades a la façana de llevant, una en forma d'espitllera, una de mig punt i una d'apuntada, que podrien procedir d'una edificació anterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució característica, amb una notable volta catalana a l'entrada. Davant la façana de ponent hi ha una gran era enllosada, així com un cobert de tàpia, del qual destaca la pedra que hi ha sobre la llinda amb el relleu d'una cara amb l'any "1841", que probablement és reaprofitada. Al costat de llevant de la casa hi ha una font amb bassa i safareig, i el camí segueix fins a l'antic hort de la casa, delimitat per un gran mur de pedra.