Font d'Abrera o dels Peixos
| 41.5139,1.9033Clica per veure la ubicació. | |
| 86 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Novembre 2022 |
Emplaçada per sota del carrer de la Font, situat a l'extrem sud del nucli antic d'Abrera. Unes escales ens hi baixen. Queda integrada en el conjunt dels safareigs públics.
També anomenada font Gran, font d'Abrera, font dels Peixos o simplement la Font.
L'estructura actual resta molt modificada a causa de les successives agressions que ha rebut.
L'aigua de la font surt a través d'un broc colzat de coure situat a l'interior d'una estructura de maons que sobresurt de la paret i forma una espècie d'arc de mig punt.
La bassa que reté l'aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s'hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. L'adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l'aigua de la bassa.
Els Safareigs son dos, construïts a base de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. Tenen forma quadrangular i aprofiten l'aigua d'una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d'ús públic.
La deu de la font se situa a pocs metres del brollador, per damunt dels safareigs.
Aquesta font, de bona aigua, ha estat sempre molt important per al proveïment de la població. La font com a surgència, ja surt mencionada al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, l'any 1630, com la font del camp d'en Bassa, propietari al segle XVII dels terrenys on avui dia està el carrer de la Font i els safareigs. Sembla, però, que la construcció de la font és contemporània al bastiment dels safareigs i de les cases del carrer de la Font, al segle XIX. Junt amb els safareigs del carrer de la Font, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.
L'aigua de la deu és aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d'horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que comença a tocar del pont dels Francesos, arriba a la bassa (que era el reservori d'aigua per aquests horts) i segueix torrent avall fins a sota el barri de la Florida. El canal de distribució de l'aigua, unes vegades excavat al marge i d'altres construït d'obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada.
Com una gran part del carrer Nou, també les carrers de la Font i de Sant Pere es van formar en terres de la família Mallau (després Cervera) quan, durant el segle XIX, va anar cedint els terrenys a diferents famílies per edificar-hi en la forma tradicional de censos emfitèutics. Un cens d'aquest tipus consistia en la cessió del dret a edificar a canvi d'un pagament anual inamovible. Totes les cases van ser construïdes seguint un mateix model, els anomenats casals. Són cases de planta rectangular amb una amplada d'uns 5 metres (que era el que donava la longitud de les bigues) que presenten planta, pis i golfes, i un gran pati, l'eixida, a la part del darrere destinada a les feines agrícoles i a tenir-hi animals domèstics. El carrer de la Font era un carrer de mitja galta, edificat només a banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de la casa. Des de dalt del carrer de la Font també s'accedeix a l'aigua per un pou, que encara existeix, construït, segurament, a la segona meitat del segle XIX.
Al carrer de la Font hi ha el pou d'ús comunitari. Està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro. Sembla que l'edificació del pou podria ser anterior a la construcció dels safareigs del mateix carrer. Junt amb aquest, la font d'Abrera i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.