Emplaçada a 600 metres al nord-oest del monestir de Santa Maria de Lluçà, sota una bonica bauma.

Al costat del restaurant la Primitiva, al davant del monestir de Lluçà, surt una pista en direcció nord-oest (hi ha un pal indicador que ens assenyala la font). Al cap de 225 metres arribem a una cruïlla on seguim pel brancal de la dreta. Fem 250 metres més fins a trobar la Gran Alzina de Vilaró a la dreta del camí. Escassos 20 metres passada l'alzina trenquem a l'esquerra per un corriol que baixa suaument, de primer en paral·lel a la pista i per sota d'aquesta, després s'allunya una mica a l'esquerra, entremig de roures i boixos fins a trobar, al cap d'un centenar de metres, una gran balma, a sota la qual ens espera la font.

Es tracta d'una balma de grans dimensions que conté una petita font al seu extrem sud.

La balma es troba orientada a l'oest i destaca per la seva gran profunditat, que assoleix en alguns punts els 13 metres i és propera als 10 metres en gran part de la balma. La llargada de la balma es troba al voltant de 40 metres i l'alçada mitjana és d'uns dos metres, essent l'alçada màxima d'uns tres metres. La major part de la balma té com a paviment la mateixa roca, sense vegetació a la major part. En alguns punts de la balma hi ha restes d'un antic tancat per a guardar bestiar.

A l'extrem sud de la balma hi ha una font que consisteix en una gran formació de tosca coberta de molsa per la que regalima l'aigua per tres punts diferents: el principal a l'esquerra dirigit amb teules, el central format per una regata picada a la roca per on regalima l'aigua i el de la dreta, on l'aigua cau sobre una petita pica circular completament coberta de molsa.

En el nivell superior de la balma hi ha una segona balma, de la mateixa llargada però amb poca profunditat i de difícil accés i en el nivell inferior, una tercera balma, de menor llargada i poca profunditat.

En períodes de pluja l'aigua forma un salt per sobre les tres balmes formant un petit gorg al davant de la balma inferior.

Coneguda també com la balma de la font dels Bous, hi trobem molts punts de connexió amb altres balmes d'aquest país. En primer lloc hi veiem una font en l'extrem dret de la boca, amb unes teules que canalitzen l'aigua que s'escola per la mil·lenària escultura de tova calcària. La imatge d'aigua caient pel centre en forma de petita cortina, també és una imatge habitual en moltes balmes catalanes. La balma de la font dels Bous té, però, una singularitat especial pel fet que a sota mateix se n'hi amaga una altra de més petita. Tenim, doncs, dues esplugues que encara avui es van erosionant amb el pas del torrent intermitent que hi circula. Una altra cosa que la fa singular és l'orientació cap a ponent, poc habitual en balmes majoritàriament orientades al sud.

Com que té un accés tan fàcil des de Lluçà, és destí habitual de caminadors i visitants del monestir de Santa Maria, una joia de visita imprescindible amb un claustre romànic de proporcions harmonioses.