Aquesta font es troba a uns 3 quilòmetres al nord/nord-oest en línia recta del nucli urbà de Moià, a 600 metres al sud-oest del mas Vilalta de qui rep el nom. La font es troba al sud-est del castell de Rodors, força aixecada per sobre de la riba esquerra del torrent de Rodors.

S'hi accedeix des de la pista que porta de Montví al mas Casamitjana. Per anar'hi, cal situar-nos a la urbanització de Montví de Baix, en el carrer d'Andorra i seguir-lo en direcció nord fins al final, on descriu una corba tancada d'esquerres. Passada la corba rebutgem a l'esquerra el carrer de l'Escorial, tot seguit defugim a la dreta el camí d'accés a Can Vilalta i seguim per la pista 250 metres més. Aquí mirem d'estacionar el vehicle en un racó que no faci nosa.
Ja a peu continuem per un camí carreter que surt per la dreta endinsant-se en el bosc, en lleugera baixada i direcció ponent. 200 metres més avall obviem un camí a la dreta que duu a l'església de Sant Feliu de Rodors. De mica en mica ens anem adreçant al nord, sempre pel caminet i en baixada suau. Finalment, uns 275 metres des de l'últim trencall, arribem a una esplanada oberta. En una raconada a la dreta ens espera la font de Can Vilalta.

El conjunt està format per la font i una bassa de reg o viver.

La font es troba aixoplugada sota una gran arcada de mig punt, de més de tres metres d'alçada, dos i mig d'amplada i uns tres de fondària, obrada amb pedres ben treballades. La paret del fons és arrebossada.

L'aigua raja a través d'un atrotinat broc de ferro encastat a la paret del fons i omple una pica rectangular d'obra arrebossada. A la dreta queda un taulell a l'alçada de la pica.

A banda i banda arrenquen dos bancs de pedra adossats a les parets laterals que els hi fan de respatller.

El sobrant de la pica nodreix la gran bassa que hi ha a l'exterior mitjançant una canalització amagada que va per dins de la paret de l'esquerra de l'edifici de la font.

Llàstima que està parcialment enderrocada, força esquerdada i comença a envair-la la vegetació.