Erigida al costat de l'ermita de Sant Muç però a l'altra banda del carrer de l'Ermita, situada a uns dos quilòmetres al nord-oest del nucli urbà de Rubí.

Ens situem a l'extrem nord-oest del nucli urbà, concretament a la confluència del carrer del Pont de Can Claverí amb el camí de Sant Muç. Aquí engeguem pel camí de Sant Muç, travessem el pont que salva la via del tren i seguim en direcció nord-oest. Mig quilòmetre després passem a frec de la masia de Can Ramoneda que deixem a l'esquerra, 125 metres més endavant som en una bifurcació que fem a l'esquerra, seguint amb el mateix nom del camí. Al cap de 600 metres som en una altra bifurcació, amb l'ermita de Sant Muç al davant nostre. Estacionem el vehicle. Ja a peu cal anar pel camí asfaltat de l'esquerra que fa una certa baixada durant una cinquantena de metres, fins que trobem a l'esquerra unes escales de fusta que baixen directament a una esplanada on ens espera la font de Sant Muç.

La font presideix una esplanada habilitada amb bancs per seure i una taula de fusta. S'hi accedeix des del carrer de l'Ermita a través d'unes amples escales de fusta.

El conjunt de la font és fet d'obra arrebossada i pintada de blanc.

El seu frontal és la paret principal, adossada al marge, a recer de dues parets esglaonades que formen angle recte i alhora fan de respatller a dos bancs enfrontats i delimiten un espai enllosat. El conjunt està envoltat per una barana de fusta.

La part baixa del frontal ha perdut part de l'arrebossat i és on se situen els dos vells brocs de ferro per on sortia l'aigua natural, separats dos pams l'un de l'altre. Damunt seu hi tenim una aixeta de polsador per on raja aigua de la xarxa municipal. A sota hi ha un bassal semicircular que recull les aigües.

Al costat dret de la font es conserva la bassa original, de planta rectangular.

La font de Sant Muç apareix esmentada al programa de Festa Major de Rubí de 1912 i se sap que el 1923 va ser remodelada. Amb la seva aigua alimentava una bassa propera que també fou recuperada juntament amb la font.

L'any 1962 va quedar ensorrada la font, així com la bassa. Les bardisses i escombraries la van anar cobrint, quedant molts anys abandonades. A partir de febrer de 2012, per primera vegada després de tants anys, van ser recuperades gràcies a gent voluntària de les entitats El Crac, Rubí d'Arrel i el Caçador de Trastets que van iniciar les tasques per fer-la tornar a néixer: es va desbrossar el seu entorn, es netejà la font i fins i tot es col·locaren bancs. Paral·lelament, també es començaven a efectuar les obres de consolidació de l'ermita de Sant Muç. Malauradament ja no disposa d'aigua natural, llàstima.

A partir d'aquella primera actuació de l'any 2012, cada any, entitats com Rubí d'Arrel i el Centre Excursionista han anat organitzant diverses campanyes per mantenir la font. I també s'ha impulsat cada juliol l'activitat nocturna "Arran de font", de caire musical i literari, a fi de donar a conèixer la font de Sant Muç i integrar aquest espai patrimonial dins l'agenda cultural de Rubí.

L'edifici actual de l'ermita de Sant Muç és del 1759, segons la inscripció que hi ha damunt la porta, però l'ermita està documentada des de l'any 1307. Els seus aplecs (com la festa dels xatos) compten amb una gran tradició a la contrada. L'edifici és d'una sola nau, a l'entrada de la qual hi ha un gran atri, construït amb posterioritat. A la part posterior hi ha una espadanya que duu la data de 1771. A l'interior de la nau es conserven unes pintures populars del segle XVIII amb escenes de la vida del sant. Al costat de l'ermita hi ha l'antiga masoveria, edificada a mitjan segle XIX.