Les conegudes fonts de Can Roig es troben en terrenys de la masia de Can Roig, sota d'aquesta i al costat del torrent homònim. Fan referència a dues fonts; a l'esquerra es situa la font de l'Avellana i a la dreta la font del Carme, separades escassos 8 metres a través d'un banc corregut.

Per anar a les fonts de Can Roig, ens situem a l'extrem nord-oest del nucli urbà, concretament a la confluència del carrer del Pont de Can Claverí amb el camí de Sant Muç. Aquí engeguem pel camí de Sant Muç, travessem el pont que salva la via del tren i seguim en direcció nord-oest. Mig quilòmetre després passem a frec de la masia de Can Ramoneda que deixem a l'esquerra, 125 metres més endavant som en una bifurcació que fem a l'esquerra, seguint amb el mateix nom del camí. Al cap de 600 metres som en una altra bifurcació, amb l'ermita de Sant Muç al davant nostre. Prenem el brancal de la dreta seguint el carrer de Can Roig que passa entre xalets. Un quilòmetre més enllà s'acaba l'asfalt i estacionem el vehicle.

Seguim a peu per l'ample camí planer ara de terra. Al cap de 125 metres, quan arribem a una cadena al costat dret que tanca un camí, us fixareu on es veu la malaguanyada masia de Can Roig al fons. Cal seguir el corriol, descendent i ben fresat, que en poc més de 250 metres ens aboca a una esplanada amb alts plataners on ens espera la font de Nostra Senyora del Carme i uns 8 metres a l'esquerra la font de l'Avellana.

Les dues fonts es situen en racó d'una plataneda sota la masia, prop del torrent de Sant Muç, que les fornia d'aigua. Foren restaurades (o bé instal·lades) el 1891 per Josep Roig Vallhonrat, propietari de la casa pairal.

La font de l'Avellana presenta un frontal adossat al marge, fet d'obra arrebossada i bastant malmès.

Tenia un curiós brollador de ceràmica que simulava un cap egipci guarnit amb el típic nemes o mocador de ratlles, sostret fa uns anys. Avui dia només resta un vell broc de ferro a la part baixa i un sobreeixidor de ferro a un nivell més alt. A sota hi tenim un bassal rectangular per sota del nivell del sòl que recull l'aigua.

Al capdamunt del frontal hi ha una placa de marbre amb el nom de la font gravat i l'any de la seva construcció, 1891.

A banda i banda de la font arrenquen dos bancs correguts amb respatller i enfrontats, delimitant un espai allargat al mig i empedrat que arriba fins al brollador. Al final del banc de la dreta li segueix un altre que arriba a la font veïna, la font del Carme.

Prop d'elles es conserva una gran taula de pedra que es feia servir per als àpats dels visitants de les fonts (excursionistes, caçadors...). També hi ha una bassa d'aigua al seu costat destinada a regar els horts situats a les immediacions.

Era un indret sovintejat per a fer excursions i fontades.

Rubí era anomenat a principis del segle passat "el poble de les Fonts", perquè n'hi havia moltes. Concretament, el programa de Festa Major del 1912, n'esmenta una trentena, entre elles la de l'Avellana i la veïna de la Mare de Déu del Carme.

Can Roig és avui dia una masia abandonada. Presenta una estructura tradicional i disposició basilical, amb planta baixa i dos pisos. Es destaca la bassa i l'arcada que tanca el recinte. La masia va ser construïda l'any 1307 i restaurada el 1891. El celler fou edificat l'any 1901. Des del seu inici, aquesta casa pairal ha pertanyut a la família Roig, l'evolució de la qual es podia veure fins fa poc en un arbre genealògic que s'ubicava al menjador de la casa.