Emplaçada a l'extrem més nord-oest del terme municipal, al veïnat de la Vall, al costat dret del camí que porta a Ca l'Artiguetes. La font queda per sota de la pista i prop del marge dret del torrent de la Vall.

S'hi pot accedir en cotxe. Si sortim de Santa Eulàlia en direcció a Caldes per l'avinguda dels Lledoners, trobarem el carrer Llar Nova que engega per la dreta, el prenem. Aviat s'acaba l'asfalt i esdevé una pista forestal de terra en bon estat. 325 metres més endavant som damunt la font que ens queda a mà dreta, per sota del camí. Unes escales de fusta ens hi atansen.

La font antiga l'havien construït el 1927 els habitants de la masia de Ca l'Artiguetes, ran del camí i al costat del torrent. El canó d'escopeta que feia de broc a la font fou regalat pel masover de Rosàs, el va anar a comprar a una ferreria de Caldes, li va costar 1 ral. El seu doll, sempre escàs però constant, omplia una bassa que hi havia a prop i servia per regar uns camps de Ca l' Artiguetes i l'aigua que sobrava era aprofitada per Can Vendrell. A partir de la forta sequera de 1952 va deixar de servir per regar. L'any 2007 va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona.

El mateix any, en un intent de recuperar la font, l'Ajuntament va arranjar l'espai amb ciment i blocs de pedra, s'hi va construir un dipòsit per emmagatzemar-hi l'aigua, el qual es va cobrir amb un forjat i amb terra al damunt. La paret que va quedar vista és on s'hi va posar l'aixeta per regular-ne la sortida de l'aigua (això és sota l'actual bassa) a la qual s'hi baixava mitjançant dos esglaons de pedra. També s'hi van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí. En un dels costats s'hi va gravar la data "15-11-07".

L'any 2022 es va fer una reforma de nou, col·locant una bomba manual per extreure l'aigua que hi ha en el dipòsit soterrat. La bomba emergeix per sobre d'una pilona de maons i la seva aigua queia a una pica quadrada gairebé arran del terra. Malauradament de la bomba només en resta el cos, la maneta de bombejar ha desaparegut, és inservible.

El rètol de fusta el va col·locar en Pere Ciurans, veí de Santa Eulàlia de Ronçana, qui molt amablement va compartir amb mi un matí de dissabte per ensenyar-me un seguit de fonts de les que ell en té cura. A més, va tenir la generositat de transmetre'm molta informació que he mirat de resumir i posar a la vostra disposició. Moltes gràcies Pere per la gran tasca que feu. Aquesta va ser la quarta que em va presentar.

Uns metres més avall de la font es conserva una petita construcció d'obra amb teulada plana que sembla acollir un pou o cisterna.

A pocs metres hi ha dues alzines centenàries que destaquen de la resta d'arbres de les rodalies.

La masia de Ca l'Artiguetes va ser construïda durant el segle XVI per Antoni Artigues, fill de la pairalia de Ca l'Artigues de Lliçà. Per diferenciar-la de la mateixa, des dels seus orígens va passar a ser coneguda com Ca l'Artigues de la Vall. Des d'aleshores, alguns membres de la casa van exercir càrrecs destacats dins del govern de la baronia de Montbui. A finals del segle XIX, Joan Duran i de Xammar es va casar amb la Rosa Unyó de Ca l'Unyó, a la que va quedar assimilada després que morissin sense descendència. Des d'aquest moment, la casa va esdevenir una masoveria, ocupada per la família Barnils. Després que aquests van marxar, la casa ha quedat deshabitada i en estat ruinós.