Al veïnat del Bruc de la Parròquia, tocant a la llera del torrent de l'Illa, enmig dels horts.

Des del carrer del Bruc de Baix creuem el pont que salva el torrent de l'Illa i anem a parar al carrer de la Parròquia. Quan siguem davant la casa número 28, trobarem un estret carreró que surt per la nostra dreta i baixa a buscar el torrent on es troba la font.

Conjunt ben recuperat i endreçat, format per la capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font, un gran safareig amb la font al seu costat, un pou i un vell i petit safareig.

Els elements estan situats en alçades diferents.
Al nivell superior, la capella, una petita construcció en forma de caseta amb teulada a dues vessants amb un ràfec sostingut per dues mènsules i als extrems es decora amb dues pinyes de terracota. Al frontal hi ha la capelleta protegida per una porta de fusta i vidre flanquejada per dos fanals. A l'interior hi ha una rèplica de la imatge de la verge del Roser, datada del segle XVIII, obra de Manuel Vidal i Torrent, de la Pobla de Claramunt.

Davant la capella, una balconada amb barana de ferro des d'on ens baixa al safareig principal per unes escales. El safareig presenta forma rectangular, accessible per tres dels seus costats, amb toves per rentar.

A la dreta del safareig és on es troba la font. És una aixeta de polsador collada a la paret mitjançant una planxa de metall. A sota recull l'aigua una pica d'obra arran del terra des d'on desguassa al safareig.

Damunt la font hi ha un mosaic de rajoles amb el seu nom.

Tan el safareig com la font eren utilitzats pels veïns del carrer de la Parròquia i del Bruc de Baix fins que es va canalitzar aigua potable a les cases, cap a mitjans de l'any 1972.

Al nivell més inferior, tocant al torrent, hi ha un vell pou d'obra i al seu costat un petit safareig.

Del web de l'Ajuntament del Bruc he extret alguns comentaris referents a aquesta font:
És un lloc amb història. Des de sempre, el Bruc ha celebrat la festa de la Mare de Déu de la Font l'últim diumenge de maig. El safareig era un equipament molt important per al poble, on les dones venien a netejar la bugada, a fer vida social i a aplegar aigua per al consum. Antigament el conjunt estava organitzat per la Germandat de la Mare de Déu de la Font. La Germandat era un col·lectiu de pagesos que vetllava perquè els socis tinguessin una mena de seguretat social. El pagesos pagaven una quota cada mes. Això garantia que si un pagès, cap de família, emmalaltia, els altres socis anessin a treballar les terres perquè no perdés la collita. Si passaven més de 25 dies, el pagès cobrava cada dia 2 pessetes i 50 cèntims fins que es recuperava o moria. En aquella època, els pagesos eren molt devots. Cada any, una família s'encarregava que la capelleta de la Mare de Déu estigues neta.

Es deia que l'aigua de la font era una aigua molt bona que tenia el do de guarir el mal d'estómac. Els nens i les nenes, en sortir d'escola carregats amb càntirs, anaven a la font mentre les dones baixaven al safareig a fer-hi la bugada. El safareig tenia diversos compartiments: un per ensabonar i l'altre per aclarir la roba. També hi havia un safareig petit per rentar la roba dels malalts.
Durant molts anys, es va mantenir la tradició de fer una processó del poble fins a la capelleta, acompanyada d'una missa i un ball. Durant un temps va desaparèixer, però l'any 1998 es va recuperar la festa. Recentment també s'ha recuperat l'antic camí que es feia servir abans de la construcció del pont i que comunicava el poble amb aquest indret.