Emplaçada dins la propietat de Riudabella, situada a uns 4 quilòmetres al sud del nucli urbà de Vimbodí i a uns dos quilòmetres i mig al sud-oest del monestir de Poblet.

Ens situem davant l'entrada del monestir de Poblet. Aquí prenem la carretera T-700 en direcció a Prades. Al cap de dos quilòmetres i mig arribem a una cruïlla; a l'esquerra defugim una creu de fusta i una pista que puja a Castellfollit, trenquem a la dreta per un ample camí de terra que en només 150 metres queda tallat per una porta de fusta que dona accés a la granja de Riudabella i que barra el pas als vehicles motoritzats. Pel costat dret de la porta es pot accedir a peu, un cop a l'altra banda veiem al davant com creixen un clap d'alzines i darrere seu, a la dreta del camí, trobem la bonica font de Nerola.

La font queda enclotada un parell de metres respecte el nivell del sol, encerclada per un mur de pedra lligada de forma pentagonal que sobresurt mig metre per damunt, rematada per lloses, com si d'una bassa es tractés. S'hi accedeix a través d'unes escales exteriors protegides per barana de fusta que aboquen a una obertura al mur per on s'entra a l'interior. Damunt la lleixa del portal s'hi pot llegir, mig borrós, l'any 1760.

Dins hi trobem una placeta envoltada per sis pedrissos separats un metre un de l'altre, enrajolats amb rajoles arabitzants de ceràmica; els culs dels seients son blaus, mentre que la part baixa està decorada amb dibuixos geomètrics on es barregen els colors blanc, verd, terra de Siena i blau.

Damunt dels tres bancs centrals hi ha tres bonics mosaics de majòliques amb text poètic plasmat en lletra gòtica. Els marcs dels plafons son blaus amb una espiga blanca i negra, el fons central blanc i les lletres blaves. Els versos van ser dedicats a la mateixa font per mossèn Isidre Boyó i Maré, fill de Vimbodí. Una part de les rajoles de les majòliques es van malmetre durant la Guerra Civil i els poemes van estar llarg temps destruïts i descuidats fins que en una actuació de plantació de vinya i neteja de l'entorn de la font, l'actual propietari els va restaurar i van tornar a ser llegibles.

Entre els pedrissos s'intercalen unes rústegues jardineres que havien acollit rosers.

Entre el primer mosaic per l'esquerra i el segon queda una porteta de ferro tancada. Desconec què hi ha dins.

Al mig de la placeta hi tenim una bassa de mig metre de fondària i forma ovalada que acaba en un rec de mig metre d'amplada que es fica en una obertura quadrada a la part baixa del mur perimetral que permet el buidatge de la bassa. L'aigua del desguàs és conduïda per sota terra fins uns quinze metres a l'est, on hi ha una petita construcció semisoterrada de pedra irregular que la recull i antigament era conduïda amb canals de pedra fins el monestir de Poblet.

Al mig de la bassa, avui eixuta, es poden veure unes canonades de ferro.

L'aigua de la font prové d'un pou artesià, malgrat que avui dia només brolla en episodis humits.

En aquests mateix indret hi ha documentat l'any 1189 l'existència d'un taller i forn de vidre on segurament es produïa el vidre necessari pel monestir.