Localitzada uns 800 metres a l'est del poble de Belltall.

Des de la plaça de la Font sortim del poble pel camí de Passanant, en baixada, inicialment en direcció sud-est, de seguida ens adrecem al nord i només 125 metres després abandonem l'asfalt i trenquem a la dreta per una pista forestal de terra en bon estat que en 650 metres ens duu al costat de la font de Baix.

El vell conjunt està format per dos elements; la font i el safareig, ambdós separats per la pista que passa pel mig.

La font, tota ella de pedra, queda a la dreta de la pista, enclotada un metre per sota d'aquesta, accessible a través de cinc esglaons que baixen fins un replà cimentat i allargat.

El replà queda a recer d'una construcció semisoterrada, feta amb carreus de pedra ben escairada, que acull en el seu interior la cisterna de captació, per un contrafort a l'esquerra que reté les terres, pel muret que sustenta la pista i per un altre mur a la dreta que delimita l'espai. A l'esquerra disposem d'un banc per seure arrambat al contrafort que li fa de respatller i a la dreta n'hi ha un altre.

L'aigua raja regulada per una vella aixeta de maneta situada a l'extrem dret de la façana de la cisterna i cau a un bassal allargat arran del paviment, des d'on enllaça amb un canal obert i més estret que ressegueix la paret i el contrafort per ser canalitzat per sota la pista i alimentar el safareig que hi ha a l'altra banda.

Al mig de la façana de la cisterna hi ha un registre de ferro que dona accés al seu interior.

Damunt del brollador hi ha un rètol metàl·lic amb el nom de la font i al seu costat un altre advertint-nos de que l'aigua no és potable i que és prohibit de beure'n.

A peu de pista i al costat de la font hi ha una taula de pedra amb un banc per fer-hi un àpat.

A l'altra banda de la pista, a un nivell per sota d'aquesta, hi trobem el safareig. És d'un sol cos, planta rectangular, amb uns esglaons de pedra que es fiquen dins la bassa. Les parets son de pedra amorterada, les bandes de lloses i el fons fet amb grans lloses de pedra. A peu pla només podem accedir a una de les cares, mentre que totes les bandes son inclinades, el que fa pensar que antigament el safareig era isolat i més tard s'hi va construir els murs que sustenten la pista, escapçant un tros de safareig.