Es troba situada al llit del riu Bastareny, per sota de la pista de Bagà a Mas Monnell, uns 600 metres abans d'arribar al pont de Monnell.

Des de Bagà agafem la carretera que surt en direcció nord-oest cap a Gisclareny. Després d'uns 2,2 quilòmetres abandonem la carretera i prenem una pista de terra en bon estat que surt per la dreta. 2,3 quilòmetres més enllà arribem a la casa de colònies de la Salle Natura que ens queda a l'esquerra, a la dreta tenim la font Nostra. Just a continuació travessem un pont que salva el riu del Pendís. Continuem per la pista, 150 metres després travessem un aparcament i 300 metres més endavant, a la sortida d'un revolt de dretes, deixem a l'esquerra una caseta d'obra que acull la font del Violí. Continuem per la pista 850 metres més, fins que trobem a mà dreta un petit espai on poder estacionar el vehicle.

Ja a peu, cal cercar a la dreta de la pista unes escales amb força pendent que baixen a buscar el riu, tot plegat uns 50 metres. El bullidor queda davant mateix d'on acaben les escales, a l'altra banda del riu.

Hi ha disposada una corda que travessa el riu i ens pot ajudar a creuar-lo i situar-nos a la llera esquerra, que és on es troba el bullidor. El dia de la nostra visita el riu baixava molt crescut i no ens va semblar prudent de travessar-lo, ens vam conformar en veure-ho des de la llera dreta.

Es tracta d'una surgència natural que surt des del fons del llit del riu Bastareny a gran pressió formant un remolí i "bullidor".

Del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural he extret alguns comentaris referents al Bullidor de Sant Esteve:

"Sortida càrstica més baixa de l'aqüífer procedent de les aigües subterrànies del Cadí i que també surt per les fonts del Bastareny.

El sistema de les fonts del Bastareny és el sistema que defineix la serra del Cadí com un aqüífer càrstic amb una important circulació subterrània. La seva descàrrega hídrica la defineixen uns punts d'aigua que té com a surgències les fonts del Bastareny, el bullidor de Sant Esteve i la font del Violí. Es tracta d'un sistema que té grans reserves d'aigua acumulades i és comparable amb el sistema hídric del riu Joeu a l'Aran.

El sistema càrstic del Bastareny és considerat com l'aqüífer més important de la serra del Cadí. Es tracta d'un sistema càrstic que té com a punt de surgència més elevat la font Tordera situada a 2430 m. d'altitud, a cavall del cim del Comabona i pas dels Gosolans i com a surgència més baixa aquest, el denominat bullidor de Sant Esteve (970m). Ambdós afloraments corresponen al resultat d'un sistema càrstic desenvolupat en capes calcàries de la serra que s'inclinen cap a sud amb una potència d'entre 500 a 900 m. El desnivell màxim per on recorre l'aigua d'aquest aqüífer supera el 1700 m fet que provoca que en el seu punt més baix i situat a la zona del Bullidor de Sant Esteve, l'aigua surti a gran pressió.
Aquest bullidor apareix citat l'any 1980 en el Catàleg Espeleològic de Catalunya, la SIES d'Esplugues el cataloga l'any 1988 en el decurs de les campanyes realitzades a la Serra del Cadí.

Hi ha una llegenda sobre el bullidor de Sant Esteve, d'origen medieval que va lligada a la construcció de l'església de Sant Esteve de Bagà i el seu patró. Aquesta llegenda ha estat recordada pels baganesos i gisclarenyencs. En època medieval se la coneixia com a Font de Sant Esteve: 'A mitjans segle XIV , en algun d'aquells anys marcats per la pesta negra i la sequera, segons diuen feia prop de set mesos que no plovia ni una gota a la comarca. Les fonts s'havien perdut, el bestiar es moria de set i la gent cada vegada havia d'anar a buscar l'aigua més lluny. La sequera era tan greu que de molts dels nostres rius només se'n conservava el traçat com si d'un camí de còdols es tractés. Per tal d'implorar aigua, els habitants de la baronia de Pinós van fer una processó pel mig del riu Bastareny, que també s'havia assecat per complet. Iniciaren el recorregut, just a la sortida del sol, des de sota de l'església parroquial de Bagà, al Pont de la Vila, i anaren fent diverses parades a sota Sant Joan de l'Avellanet, a sota la Torre de Santa Magdalena, a Sant Martí del Puig... Durant la solemne processó, encapçalada per un gran creu i closa per les relíquies del Protomàrtir Sant Esteve, els feligresos, amb gran recolliment, no pararen de suplicar al seu patró que la tan desitjada aigua arribés ben aviat. Mentre anaven avançant, el llit del riu s'anava fent cada vegada més costerut i dificultós de seguir. Prop del pont del Molí del Puig, quan ja portaven més de tres hores de processó, aquesta feu una parada sense deixar d'invocar el sant patró. El prevere que portava la pesada creu que obria la processó la deixà a terra, i de sobte, d'allí mateix, en sorgí un generós doll d'aigua fresca que s'escampà amb rapidesa pels peus dels congregats, omplint en poc temps la llera seca del riu. Aquest bullidor, que prengué el nom de Sant Esteve, va solucionar l'extrema sequera i, segons diuen, mai més no s'ha eixugat.'