Localitzada a l'extrem sud del municipi, a 175 metres al sud-oest en línia recta de Can Xandri.

És de difícil accés, en un indret cobert de vegetació espessa, amb heures, molses i esbarzers principalment. Nosaltres vam acabar ben esgarrinxats.

Al veïnat de Can Moriscot de la veïna Corbera de Llobregat, al final del carrer de l'Om, prenem el carrer Óssa Major a la dreta, cap a Can Moriscot. Aviat s'acaba l'asfalt i esdevé una pista forestal de terra que s'adreça al nord-oest. De seguida arribem a una bifurcació de camins on podem estacionar el vehicle en un racó que no faci nosa.

Deixem a la dreta l'accés a Can Moriscot i continuem en sentit nord-oest. 650 metres després entrem en un revolt de dretes, just en el punt on ens desviem a l'esquerra per un camí ascendent. 300 metres més tard rebutgem a l'esquerra l'entrada a la finca de Can Pons alhora que el camí s'estreny. A partir d'aquí anem seguint un corriol un xic desdibuixat que marxa tothora en direcció nord-oest, això sí, cal anar apartant bardisses.

Potser sigui més fàcil atansar-s'hi des de la casa de Can Xandri, ho desconec.

Es tracta d'una mina d'aigua ferruginosa.

L'aigua raja per un broc metàl·lic situat al capdavall de la paret que tanca la mina i cau a un bassal rectangular de maons arran del terra. Damunt del brollador principal hi ha un forat que fa de sobreeixidor.

La boca de la mina està mig derruïda, però encara es conserva part de la seva paret exterior feta amb maons vistos. Dins hi ha una galeria d'aproximadament un metre d'amplada per dos d'alçada excavada a la muntanya, amb part de les parets bastides en pedra i coberta per una volta.