La localitzem a tocar dels horts de Can Purull, sota la carretera Vella, la B-120 que va de Viladecavalls a Terrassa.

En situem al quilòmetre 4 de l'esmentada carretera. Des de la carretera podem veure les dues basses i la font entremig i un caminet formigonat que hi baixa.

El conjunt està format per la font i dues basses, una a cada banda de la font.

L'aigua surt directament del marge a través d'un petit forat per sota d'un muret d'obra que reté les terres i omple un bassal rectangular delimitat per maons i arran del terra.

Damunt del brollador hi ha una rajola amb el nom de la font pintat en lletres negres i l'any 1994.

Per mitjà d'uns canals, l'aigua es canalitza en dues grans basses, des de les quals es reparteix amb un sistema de rec canalitzat.

Les basses també s'utilitzaven com a safareig; encara es conserven les lloses inclinades per esbandir la bugada.

La font brolla gairebé sempre, malgrat que en èpoques de sequera s'estronca, tal com ens va explicar una persona que té un dels horts.

Antigament, les dones residents al nucli de Sant Martí anaven a rentar la roba en aquests safareigs. També se'ls coneix com a safareigs de Can Purull, per la proximitat d'aquesta casa.

Al final de la bassa de l'esquerra surt un caminet que circula en direcció oest, entre el marge que ens queda a la dreta i els horts a l'esquerra, i que en una norantena de metres ens duu a la font del Rectoxo.

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.