Emplaçada dins el parc que duu el seu nom, situat als afores del nucli urbà de Llavaneres pel nord, entre la llera dreta de la riera de Llavaneres i el camí Can Cabot de Munt.

Des de Ca l'Alfaro prenem el passeig Jaume Brutau en direcció nord-oest. Al cap de 350 metres, quan siguem a l'alçada del passeig d'en Llull, cal trencar a l'esquerra on hi trobarem un caminet de terra ben arranjat que marxa en sentit més aviat nord per dins el bosc i que abans de 300 metres ens aboca a una esplanada arbrada presidida per la font de la Llorita.

La font queda adossada al marge que sustenta el camí Can Cabot de Munt. Està formada per una paret de pedra seca en forma còncava, més alta de la part central que dels laterals.

A la dreta hi ha la sortida de l'aigua regulada per una aixeta de polsador i a sota una pica de pedra integrada a la mateixa estructura.

Al capdamunt de la font hi ha un mosaic de rajoles de ceràmica amb la imatge de la Mare de Déu de Llorita protegit per un enreixat de ferro.

La font de la Llorita té el seu origen en la capella de la Mare de Déu de la Llorita que data del segle XVI, actualment en ruïnes, situada al peu del camí ral i prop del límit amb Dosrius, dins de la propietat de Can Lloreda.

En aquest parc, a més de la font, hi trobareu una zona de jocs infantils amb una tirolina, tobogans i altres elements de fusta com una caseta, a més de cinc taules de pícnic distribuïdes pel parc i una zona boscosa de passeig. Per millorar l'accessibilitat compta amb dos ponts que travessen la riera. S'hi poden dur a terme activitats lúdiques així com rutes familiars a peu o amb bicicleta.

Aquest indret, molt a la vora del centre urbà, va ser des dels anys cinquanta un lloc d'esbarjo per a molts llavanerencs. Al costat de la riera i a l'ombra de les alzines i altres arbres centenaris, es va construir una font i diversos bancs; durant alguns anys, també s'hi instal·lava, a l'estiu, un petit "merendero". Eren moltes les colles d'amics que als vespres d'estiu es portaven les taules i cadires per anar a sopar sota la fresca dels arbres. També s'hi organitzaven ballades de sardanes i altres actes festius i també fou lloc habitual per als infants de les escoles que hi anaven, la tarda del dijous gras o altres dies, a fer una excursió i berenar.