Localitzada dins les instal·lacions del balneari de Caldes de Boí, situat aquest al quilòmetre 20 de la carretera L-500, 8,5 quilòmetres al nord de Barruera, el cap del municipi. Davant del complex hi ha un ampli aparcament on podem estacionar el vehicle.

L'accés a les instal·lacions està permès, cosa que és d'agrair. Podem visitar les fonts que es troben a l'exterior seguint camins senyalitzats pels magnífics i extensos jardins del balneari, farcits d'estanys i brolladors.

El conjunt del balneari de Caldes de Boí compta amb 37 surgències, amb temperatures dels 4°C als 56°C. Les primeres anàlisis daten de segle XVIII, tot i que es té registre de l'origen terapèutic de les seves aigües des de l'època romana. L'any 1887 van ser declarades d'utilitat pública.

Aquesta font de la Tartera es troba dins el bosc, uns 100 metres a l'oest en línia recta de l'hotel Manantial, el més gran dels dos hotels que hi ha dins el complex.

Darrere l'hotel Manantial surt un corriol que marxa en direcció ponent i s'endinsa en el bosc. De seguida trobem una bifurcació amb uns rètols informatius; no hi ha pèrdua, defugim el brancal de la dreta que puja a la font Pompeyo i prenem el camí que surt per l'esquerra, en sentit sud-oest. Una seixantena de metres més enllà som a la font.

La font neix enmig d'una tartera, d'aquí li ve el seu nom.

Queda al capdamunt d'unes escales de pedra, a recer d'un mur de pedra que li fa de frontal i de dues parets que arrenquen a banda i banda.

Disposa de dos brolladors separats mig metre l'un de l'altre, ambdós d'acer inoxidable. A sota una pica rectangular integrada recull les aigües.

Damunt dels brolladors hi ha una placa de pedra esculpida amb el nom de la font, la temperatura de l'aigua i el seu tipus, sulfatades càlciques.

És una de les fonts més preuades i reconegudes d'aquest Balneari, descoberta en 1849.

És una font termal amb una olor molt peculiar; un bon tros abans d'arribar-hi, ja se sent una forta pudor a ous podrits. L'aigua brolla a un 45ºC i deixa un sediment blanquinós. És sulfurosa, rica en sofre, zinc i sílice.

Està especialment indicada per tractar afeccions de la pell mitjançant ús tòpic i mitjançant la seva ingestió per combatre patologies de l'aparell respiratori.

Anomenada també font dels "Cures" per haver estat descoberta per un capellà.

La major part del seu cabal és desviat a l'edifici de tractaments del balneari i també es fa servir per a la producció de tractaments cosmètics.

L'aigua de la Tartera és molt apreciada per les seves propietats dèrmiques.