Localitzada a només a 250 metres a l'oest del santuari de Bell-lloc, situada sota el castell de Vila-romà, a uns quatre quilòmetres al nord-oest en línia recta del nucli urbà de Palamós.

A peus del santuari hi podem accedir en cotxe. Un cop aquí i a peu, ens situem al davant de l'entrada al recinte pel costat de l'ermita. A l'altra banda del camí baixem per unes escales que esdevenen un corriol que marxa en sentit sud-oest per dins el bosc i que en només 225 metres ens duu davant la font de Bell-lloc.

El conjunt de la font queda en una raconada del camí, integrat al marge. Des de fora el que es veu és una paret amb una porta de ferro. A la llinda hi ha una inscripció que no sé desxifrar i l'any 1700.

A l'obrir la port de ferro n'hi ha una altra de fusta. Dins trobem una petita estança de planta rectangular, de metre d'amplada per u metre i mig de fons, on s'hi ubica la sortida de l'aigua regulada per una aixeta de polsador.

Damunt del brollador hi ha una obertura amb un enreixat de ferro que intuïm dona accés a la cisterna de captació.

Fora i damunt la font hi ha un bonic rètol de fusta amb el seu nom gravat i la data 1700.

Davant la font una taula de pedra rematada amb rajoles de terrissa.

L'ermita de Bell-lloc és esmentada l'any 1273 en el testament de Pere Alemany, senyor de Vila-romà. Va ser reconstruïda l'any 1758, juntament amb la casa de l'ermità, després que les guerres amb els francesos l'haguessin deixat molt malmesa. Desamortitzada al segle XIX, va ser adquirida per Josep Molla, propietari de mas Perearnau, situat prop de la capella. La família Molla en va mantenir la propietat fins que l'any 1963 va ser venuda i en l'actualitat forma part d'un complex hoteler. A la façana de la casa de l'ermità hi ha un escut d'alabastre de la família Sáenz de Arquíñigo, de mitjan segle XVII o XVIII, instal·lat aquí als anys seixanta.