Localitzada dins el bosc, a uns 200 metres al nord-oest en línia recta del cementiri municipal d'Aiguafreda.

Tot i la seva proximitat al cementiri i a les cases, la font resulta un xic difícil de trobar, doncs no hi ha un camí ben definit.

La millor manera d'arribar-hi és precisament des del cementiri. Un cop aquí cal agafar el carrer de les Alzines, de terra, en sentit ponent. Tan aviat com s'acaba la tanca metàl·lica del costat dret, trobarem un rètol de fusta que ens assenyala la font a la dreta. Abandonem el carrer i comencem a descendir pel bosc en direcció al torrent dels Balços, seguint unes betes de drap de color verd penjades als arbres. 150 metres més avall serem al costat de la font.

Es tracta d'una estructura recolzada en un marge, aixoplugada sota un arc de mig punt sustentat per dues pilastres de maons.

El seu frontal queda un xic endarrerit. La part alta està decorada amb trencadís de colors vius de rajola vidriada, on hi ha l'any "1913", malauradament molt malmès. La part inferior és feta amb còdols.

A l'interior, al mig del frontal, hi tenim un forat quadrat que dona accés a l'interior on s'hi pot apreciar un petit dipòsit de captació. D'aquí surt un tub de plàstic que fa de broc per on raja l'aigua en episodis humits. Sota el broc, una gran quantitat de formació tosca coberta de molsa, la qual ens indica que sovint raja.

A sota hi ha una petita pica semicircular i s'entolla davant de la font provocant un fangar.

Recentment una acció de voluntariat impulsada per l'entitat Vadefonts Aiguafreda ha restaurat aquesta font (i d'altres). Excel·lent feina, companys.

Algunes dades les he extret de l'article "Fonts d'Aiguafreda i Tagamanent" publicat per Óscar Farrerons i Adrià Corella l'any 2018, dins el projecte Fonts del Montseny.