Erigida sota la coneguda bauma de la Baronessa, situada uns 350 metres al sud/sud-oest del castell de Savassona.

Des del poble de Tavèrnoles prenem la carretera BV-5213 en direcció al parador de Sau. Un quilòmetre i mig més enllà s'arriba al coll de Savassona, que està format pel turó del Castell a la dreta i el turó de Sant Feliuet a l'esquerra. A l'esquerra de la carretera disposem d'un aparcament per estacionar el vehicle.

Ja a peu creuem la carretera i continuem en direcció al parador de Sau. Al cap d'escassos quaranta metres abandonem la carretera i girem envers la dreta per una ampla pista en lleugera pujada. Un centenar de metres després som en un encreuament de camins; defugim el brancal que surt d'enfront que es fica en una propietat privada i seguim pel de l'esquerra, planerament. Enlairats a la dreta podem veure el castell de Savassona i al seu costat l'església de Sant Pere de Savassona. La pista marxa en sentit sud, 200 metres després arribem a una bifurcació que fem a la dreta, de seguida el camí fa una corba pronunciada a la dreta deixant-nos encarats al nord i uns 200 metres més endavant som a la portalada d'entrada a les instal·lacions del castell.

Des d'aquest punt, a l'esquerra, surt un corriol que inicialment s'enfila per les roques i un cop s'arriba a tocar les parets emmerletades del castell que ens queden a la dreta, veurem que a l'esquerra arrenca un caminet, anomenat passeig de la Baronessa, que davalla lleugerament per dins el bosc en direcció sud/sud-oest i que 300 metres més enllà ens aboca a la font a la font.

La font queda aixoplugada sota la balma de la Baronessa, de grans dimensions i erosionada en unes margues de gres.

L'aigua de la font és de raig fi controlat per una aixeta de maneta encastada a la roca.

Davant la balma disposem d'una gran terrassa sustentada per un mur de pedra que alhora delimita l'espai.

A la feixa de sota hi trobem la mina tancada amb una reixa que proporciona aigua al castell.

A l'exterior, una gran taula i uns bancs de pedra conviden el caminant a seure. Més enllà es conserva l'antiga bassa
En els anys cinquanta del segle passat, mentre s'hi feien treballs d'arranjament, es van trobar quaranta-sis peces arqueològiques de ceràmica que avui es conserven en el Museu Episcopal de Vic.

Diu la llegenda, que durant l'època de les creuades el baró de Savassona també va voler participar en la lluita per alliberar la Terra Santa dels musulmans. Mentre feia els preparatius, abans de marxar, va tenir cura d'avisar el seu millor criat perquè cuidés de ben a prop la seva jove i encantadora esposa durant la seva absència per les terres hostils de l'Orient Mitjà. Així doncs, els dies passaven lentament per a la baronessa, a qui no arribaven mai notícies del seu estimat espòs. Sovint les tardes assolellades solia passejar pel romàntic camí que va des del castell a la font de la Baronessa, sempre vigilada pel millor amic del baró. Tant temps fou així, i es allò que diuen: tant va el càntir a la font'..La qüestió és que el criat i la baronessa es van enamorar. Com que era un amor secret des del camí de la font vigilaven la pujada del Roc del Llum per si tornava el baró. El cas és que el baró ja en aquells temps era desconfiat i poc amic dels visitants, i en comptes de tornar pel Roc del Llum, com hauria estat habitual, va venir per Can Janot. Va enfilar la pujada del Pla del Castell, i va aparèixer de sobte per damunt la font de la Baronessa i enxampà de ple els dos passerells. El baró, ofès, va matar a cops d'espasa l'esposa i el criat. Com a record d'aquest fet tan sagnant, des de llavors fins encara avui en dia, totes les nits de lluna plena, passejant pel camí de la font i mirant fixament la lluna, es pot distingir clarament la imatge de la baronessa amb tota la llarga cabellera rossa i vestida amb una túnica blanca amb el criat molt a prop seu. Però només els veuen els homes que, com el baró, han estat enganyats per la seva esposa.

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.