També anomenada font del Bac dels Trèmols.

La font es localitza en un paratge molt bonic anomenat racó de l'Abella, cuidat i recuperat amb molt d'encert per en Josep Rabionet, veí del municipi. La font queda a escassos 275 metres de la carretera de la Trona i enlairada per sobre del marge dret del rec de la Font del Serradal.

Per anar-hi cal situar-se en el punt quilomètric 12 de la carretera de la Trona, la BV-4608, que duu de Sant Hipòlit de Voltregà a Sant Boi de Lluçanès. En aquest punt, pujant a l'esquerra, disposeu d'un petit espai per a tres o quatre cotxes on podeu estacionar.

Aquí trobarem un rètol que ens assenyala la font i un altre indicant un arborètum, també un banc per seure. Seguim les indicacions i entrem en un bonic i ben arranjat senderó que transcorre per dins el bosc i que marxa en sentit sud-oest en lleugera pujada. Passem a frec de diferents plantes i arbres ben assenyalats i al cap de només 250 metres arribem a l'alçada d'un pontet de fusta que ens queda a mà esquerra i que salva el torrent. A l'altra banda arrenquen uns esglaons amb baranes de fusta que pugen a la font.

Tan la font com el seu entorn estan molt ven cuidats gràcies a en Josep Rabionet.

L'aigua de les surgències de la paret de la muntanya és recollida en un petit dipòsit de captació situat al capdamunt, d'obra coberta de molsa i protegit per una tapa de fusta. D'aquí surt un broc d'acer inoxidable que aboca l'aigua a una primera pica quadrada de pedra buidada.

El sobrant de la font és canalitzat a través d'un rec fet amb teules i omple una olla de terrissa situada uns metres més avall.

A l'esquerra de la font hi ha un banc de rajols i a la dreta una placa metàl·lica amb el nom de la font, l'any de la seva recuperació 2006, i el diminutiu d'en Josep Rabionet, Rabi.

A poca distancia podem veure un arbre que ha caigut, un cartell diu: 'Soc un arbre caigut, però viu'.

Antigament era la font on anaven a buscar l'aigua potable des de la casa de Castelló. Amb els anys van aconseguir subministrar-se amb altres mitjans i la font quedà en desús. Posteriorment va caure en l'abandonament. Va ser al cap de molts anys que en «Pepet de Castelló» (Josep Icart), segurament l'última persona que en sabia l'existència, un bon dia la va ensenyar a Josep Rabionet i aquest va decidir recuperar-la. L'any 2006 n'acabà la restauració.
En aquest espai, en Josep Rabionet hi treballa amb cor i ànima de forma altruista per a recuperar i protegir espècies autòctones i d'altres indrets de Catalunya. Hi trobareu bancs de fusta per descansar, animals tallats amb fusta, cartells amb noms de les plantes, arbres i arbustos i més amunt la Cabana d'en Rabionet, un petit refugi de fusta per a agafar forces i contemplar les vistes de pujada cap a Sant Martí Xic.