Font de la Mare de Déu del Roser
| 42.0150,2.2360Clica per veure la ubicació. | |
| 523 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Març 2025 |
Al bell mig del nucli urbà, al número 6 del carrer Major.
Estructura formada per un espai de planta rectangular, d'uns 4,50 metres d'amplada per uns 5 metres de profunditat, cobert internament per una volta d'arc rebaixat. Aquest espai s'obre al carrer Major mitjançant un gran arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra i amb les impostes motllurades. La font pròpiament dita està situada a la paret del fons, la qual està bastida amb un parament de carreus de pedra disposat fins a l'arrencada de la volta i rematat amb una destacable cornisa motllurada. Damunt seu s'obre una petita fornícula d'arc de mig punt apetxinada amb la imatge de la Mare de Déu. El brollador, format per una aixeta de llautó, està encastat en aquest mur i vessa l'aigua a l'interior d'una pica de pedra rectangular integrada en un dels bancs correguts que ressegueixen el perímetre. Damunt de l'aixeta, i esculpida en un dels carreus del mur, hi ha la següent inscripció: "BEU Y T". Els bancs són bastits amb carreus de pedra i estan decorats amb unes motllures rectilínies. Pel que fa als murs laterals, compten amb uns sòcols d'1,5 metres d'alçada aproximada bastits també amb carreus de pedra. La resta dels paraments i la volta compten amb un revestiment arrebossat i pintat de color groc. L'enllosat interior també és de pedra.
Els bancs correguts estan bastits amb les margues característiques de la zona: de color gris blavós, sorrenques i fossilíferes.
En l'actualitat, la font es troba integrada a l'extrem sud-oest d'un edifici d'habitatges de nova planta i està coberta per un sostre pla utilitzat com a terrassa i delimitat amb una barana de ferro assentada damunt d'una cornisa esglaonada bastida amb maons ceràmics arrebossats.
Altres noms relacionats amb la font: font de la Mare de Déu, font de Mitja Vila.
El clot o torrent de la font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes), incloent-hi la font de la Mare de Déu, tot i que en l'actualitat està connectada a la xarxa municipal.
Aquesta font rajava abundantment, fet que provocava que la gent del poble hi anés a buscar aigua abans de l'arribada de la xarxa corrent i potable a les cases de Sant Hipòlit, documentada entre les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX.
Segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal, a principis del segle XX (any 1906), la font comptava amb dues aixetes: "adquirir un grifo nuevo para cambiar uno de los dos que hay en la fuente de "Mitja Vila" ó de la "Mare de Deu"" (Anglada, 2008: 78).
Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.