Localitzada a 150 metres a l'est del mas Casajoana, a peu de la pista i davant de la cruïlla de camins que puja cap el coll de la Morella o bé a l'obaga de Serra Gallina.

Per accedir-hi estacionem el vehicle a l'aparcament del darrere de l'església Nova de Sant Pere i Sant Fermí. Seguim a peu per la pista asfaltada a l'esquerra, durant un centenar de metres, fins que trobem una bifurcació; abandonem l'asfalt que davalla per l'esquerra i prenem una pista forestal de terra que surt planerament per la dreta en sentit nord-est i duu a Casajoana. Al cap d'un centenar de metres passem a frec d'una bigueta de fusta de la Diputació de Barcelona que ens assenyala la font del Ginjoler a l'esquerra. 125 metres més endavant deixem a mà esquerra el bonic safareig del Mas Gibert de Dalt alhora que som en un encreuament de camins. Just en aquest indret, a la dreta, a l'altra banda del torrent, tenim la font d'en Sala. Obviem el camí de l'esquerra que és l'accés al mas Gibert de Dalt i seguim per l'ampla pista que fa un lleuger gir envers la dreta, mantenint direcció nord-est amb suau ascens durant 1,1 quilòmetres. Enlairada a la nostra esquerra veiem el mas Casajoana. Uns metres més amunt passem per sota del pou de Casajoana, tot seguit defugim l'accés a la masia que se'n va per l'esquerra i a la dreta ens queda la bassa, safareig i font de Casajoana.

El conjunt està format per un safareig per fer la bugada i una gran bassa.

El safareig és una construcció de planta rectangular, tota ella feta amb pedra irregular i argamassa i impermeabilitzada. Està protegida per una coberta de teula àrab a un sol vessant amb carener horitzontal i ràfec de protecció compost per una filera de teules, bigam i llates de fusta.


L'estructura que suporta el pes de la teulada consisteix en dos pilars que reposen damunt del safareig mateix i dos murs, de tancament perimetral orientats a tramuntana i llevant respectivament. En el mur de tramuntana hi ha un petit barri de ferro amb passador que permet accedir a un passadís enrajolat, on hi ha la rentadora.


La rentadora està arrebossada i a mà esquerra, arran de paret hi ha la pica amb un parell d'aixetes modernes que controlen el pas de l'aigua i la deriven segons necessitats cap a la bassa de regar construïda al costat mateix o bé cap els abeuradors.
Al bell mig de la paret també es pot veure una finestra de maó que va ser tapiada i reoberta per passar-hi modernament els tubs que deriven l'aigua de la font cap els abeuradors de les cavallerisses. En ocasions l'aigua sobrant raja a través d'aquesta finestra i surt a l'exterior, on cau a una pedra disposada al terra per on s'escola camí avall. D'això bé que se la consideri una font.

Des d'aquí se'ns obren fantàstiques vistes a Montserrat.

Casajoana, coneguda també com a Casa Jussana, és un mas documentat des del segle XV. El cognom de Casajoana sembla que començaria a trobar-se en els documents a partir del segle XVII. Els segles XVIII i XIX, són els anys de bonança i esplendor de la vinya. El mas s'enriqueix, sobretot per la façana est i sud (esgrafiat, galeria, porxades) També té extensions d'olivera i elabora el seu propi oli en el trull de la propietat. Només cal veure les marjades i les barraques realitzades en pedra seca, fins que arriba la fil·loxera.

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.