La font del Càntir està aixoplugada dins la cova Japarrona, situada a l'obaga de Serra Gallina, 1,75 quilòmetres al nord-est en línia recta de l'església Nova de Sant Pere i Sant Fermí, uns 225 metres per damunt del camí del Ginebral.

Per accedir-hi estacionem el vehicle a l'aparcament del darrere de l'església Nova de Sant Pere i Sant Fermí. Seguim a peu per la pista asfaltada a l'esquerra, al cap d'un centenar de metres defugim una pista de terra que se'n va per la dreta, uns 225 metres després passem per sota de la capella de Sant Felip Neri i 200 metres després arribem a un encreuament que fem a la dreta en sentit nord per una pista de terra que remunta el curs del torrent de l'Esbarzer en lleugera pujada. Quan portem 150 metres per aquesta pista obviem un trencall a l'esquerra i uns 200 metres més amunt som damunt de la font de l'Esbarzer que ens queda a mà dreta, per sota del camí. Continuem per la pista 750 metres més, fins que arribem a una bifurcació; defugim el brancal de l'esquerra que duu a les fonts del Bosc i del Racó, nosaltres prenem la pista a la dreta. 600 metres més amunt som al costat del pericó de la Presa que ens queda a la dreta i a l'esquerra tenim el pantà del torrent de Casajoana. 150 metres més endavant descrivim un revolt d'esquerres i a continuació un de dretes. Doncs a mig revolt de dretes, abandonem la pista i prenem un caminet que surt per l'esquerra en sentit nord i certa pujada. En 225 metres ens aboca davant la cova Japarrona que acull en el seu interior la font del Càntir.

Una bigueta informativa de la Diputació de Barcelona ens convida a pujar uns graons excavats al terra fins a l'interior, on ens espera la font.

Es tracta d'una cavitat ombrívola i fresca, de divuit metres de recorregut, situada per sota de conglomerats amb senyals evidents d'haver estat excavada per al seu aprofitament com habitacle.

La boca d'entrada, parcialment segellada amb un mur de pedra seca i blocs despresos de la part superior, dona pas a una sala ample que es va fent cada vegada més baixa fins impossibilitar restar dempeus.

Al mig de l'estança hi ha una pica de pedra rodona que recull l'aigua d'un degotall que regalima des del sostre a partir d'un càntir collat boca avall (malauradament la nansa del càntir es va trencar i desaparèixer). La pica se sustenta al damunt d'un pilar de pedres sobreposades per l'home, que amb el temps es van recobrint d'una pàtina a base de concrecions calcàries i molses. Unes pedres ben posades i alineades al davant de la font serveixen de pedrís per descansar.

Un parell de metres cap a l'interior, hi ha un graó excavat al sòl. En aquest indret la galeria s'eixampla fins ocupar un espai d'uns 10 metres d'amplada mentre l'alçada disminueix fins arribar a 1,70 m. Arribats en aquest punt, l'alçada disminueix considerablement fins que es fa totalment impracticable.
Al darrera de la font, arrambat al mur, hi ha un altar fet per amuntegament de pedres, aprofitant una petita cavitat de concrecions calcàries. Està presidit per una Marededéu de Montserrat envoltada de flors naturals i artificials que hi deixen els caminants o els fidels.

A la paret de l'abric, ben visible, un rètol pintat de color verd amb una flor blanca de cinc pètals i un cercle blau senyalant la presència d'aigua de boca, porta el nom de la font demanant respecte: "FONT DEL CÀNTIR. RESPECTEU-LA. 1993".

La primera referència espeleològica data del 9 de febrer de 2013, amb l'aixecament d'una topografia de l'indret efectuada per F. Rubinat (ERE-CEC) i A. Ferro (SIE-CEA) respectivament. Se sap que durant la Guerra Civil va ser emprada com amagatall dels objectors.

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.