La font del Bosc és una deu d'aigua situada dins el bosc, emplaçada en el paratge conegut amb el nom d'obaga de la Font del Bosc, 1,8 quilòmetres al nord/nord-est en línia recta de l'església Nova de Sant Pere i Sant Fermí, pujant pel camí que mena cap a la carena del Panissar.

Per accedir-hi estacionem el vehicle a l'aparcament del darrere de l'església Nova de Sant Pere i Sant Fermí. Seguim a peu per la pista asfaltada a l'esquerra, al cap d'un centenar de metres defugim una pista de terra que se'n va per la dreta, uns 225 metres després passem per sota de la capella de Sant Felip Neri i 200 metres després arribem a un encreuament que fem a la dreta en sentit nord per una pista de terra que remunta el curs del torrent de l'Esbarzer en lleugera pujada. Quan portem 150 metres per aquesta pista obviem un trencall a l'esquerra i uns 200 metres més amunt som damunt de la font de l'Esbarzer que ens queda a mà dreta, per sota del camí. Continuem per la pista 750 metres més, fins que arribem a una bifurcació; defugim el brancal de l'esquerra que duu a les fonts del Bosc i del Racó, nosaltres prenem la pista a la dreta i 600 metres més amunt som al costat de la Presa del torrent de Casajoana que ens queda a la dreta i uns metres més enllà passem a frec del pericó de la Presa que deixem a l'esquerra.

Continuem davallant per la pista en sentit més aviat sud-oest. Al cap de 475 metres s'acaba la baixada al mateix temps que la pista gira envers la dreta. Aviat defugim a la dreta el camí que duu al Casot. Una cinquantena de metres més amunt arribem a una bifurcació; deixem la pista principal que se'n va per l'esquerra i seguim per l'ample camí que surt d'enfront, anomenat camí del Panissar. Escassos 80 metres després som en una nova bifurcació que fem a la dreta en lleugera pujada i direcció nord-est. 150 metres més amunt passem pel costat de la barraca del Camí de la font del Bosc que ens queda a l'esquerra, per sota de camí. Seguim pujant per la pista. 375 metres després d'haver deixat enrere la barraca, la pista entra en un ample revolt d'esquerres i s'endevina que hi ha una torrentera que baixa per allí.

Veurem a mà dreta un rètol de fusta penjat en un arbre que ens assenyala la font del Bosc. Entrant cap a la raconada una dotzena de metres, ja es veu damunt del marge, a una dotzena de metres, una barraqueta de pedra seca a la qual s'hi accedeix per uns graons de pedra ben humits.

L'indret és molt ombrívol.

La deu d'aigua està protegida per una construcció de pedra seca, de planta quadrada semblant a una barraca amb coberta de falsa cúpula de la qual destaca una llinda prima i allargassada recolzada damunt de dos muntants, un més alt que l'altra que li dona una inclinació.

La porta d'accés fa un metre d'alçada per una ica més de mig d'amplada.

A l'interior, l'aigua brolla d'una roca encastada al terra on hi ha una mena d'"Y" amb concrecions calcàries per on regalima l'aigua de manera constant. El seu cabal varia segons la climatologia.

A l'exterior, a mà esquerra, la bancada de pedra seca permet asseure's, mentre que la del costat dret està coberta per la mateixa terra esllavissada del marge.

La coberta exterior està completament envaïda de vegetació arbustiva i gran quantitat de terra provinent de les esllavissades fet que ha provocat un moviment estructural i a l'interior les diferents filades de pedra presenten un evident perill d'enfonsament. Gairebé a tocar de la coberta hi creix un cirerer d'arboç ben ufanós.

La font està envoltada de vegetació que els excursionistes netegen per evitar que desaparegui. Però la pressió de la vegetació arbustiva està provocant el moviment de les lloses a l'interior que presenten perill d'enfonsament.

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.