Emplaçada a escassos 30 metres a ponent de l'església de Santa Llúcia de Puigmal, situada a l'extrem oriental del terme municipal de Sant Joan de les Abadesses, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal.

Si anem de Sant Joan de les Abadesses a Olot per la carretera GI-521, quan siguem al coll de Sentigosa (punt quilomètric 4,5) ens desviem a l'esquerra per una ampla pista forestal en bon estat que marxa en sentit més aviat nord-est. Trobarem rètols que ens assenyales Santa Llúcia de Puigmal, només cal seguir-los durant 4 quilòmetres i serem al costat de l'església que ens queda a mà esquerra i a la dreta del camí tenim la font, amb un pal informatiu que ens l'anuncia.

El conjunt de la font consta d'un robust mur de pedra del país adossat al marge que li fa de frontal, d'uns tres metres d'amplada per dos d'alçada. A l'esquerra arrenca un llarg banc corregut amb respatller que ressegueix el marge i per la dreta un altre de més curt.

L'aigua raja a través d'un broc de ferro galvanitzat encastat a la part baixa del frontal i cau a una pica rectangular de pedra buidada disposada arran del terra.

L'església actual consta d'una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb un absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit i de quart d'esfera, respectivament. L'absis és llis, sense arcuacions, amb una finestra de doble esqueixada centrada, una cornisa senzilla i un sòcol que continua vist a la façana de tramuntana. La porta i una finestra de doble esqueixada queden a la façana de migjorn. L'aparell és fet de carreus i carreuons de mides diferents, segons els panys de paret, però tot i així, es manté una certa unitat constructiva, llevat del campanar d'espadanya i del cos de l'extrem de ponent de la nau, que són de maçoneria. A conseqüència de la restauració, l'estat actual de l'antiga església parroquial de Santa Llúcia de Puigmal és òptim. L'ermita està dedicada a la màrtir Santa Llúcia, protectora de la vista, i té uns goigs dedicats que canten: "Puix per gràcia celestial sou dels ulls conservadora, siau nostra protectora, Santa Llúcia de Puigmal. La primera notícia referent a aquesta església és del 913. Anteriorment, i concretament l'any 890, en un document referent al monestir de Ripoll, és citat el topònim de "Pojomalo", però creiem que aquest es refereix a l'ermita de Sant Vicenç de Puigmal, edifici actualment sense culte a la Parròquia de Ripoll. L'any 1167, Pere de Redorta, bisbe de Vic, va tornar a consagrar l'església que ha arribat fins als nostres dies. Durant el segle xv, Santa Llúcia de Puigmal perdé la seva independència parroquial i passà a ser sufragània de l'església de Sant Joan de Vallfogona. A les darreries del segle xix passà a dependre de l'església de Sant Joan de les Abadesses.