Emplaçada dins el bosc, a la falda del vessant sud de la serra de Sant Miquel del Mont, a escassos 150 metres al nord-oest en línia recta de l'església romànica de Sant Andreu del Coll, situada aquesta als afores d'Olot pel nord-oest.

Cal situar-se a l'alçada del punt quilomètric 88,4 de la carretera N-260a que duu d'Olot a Sant Joan de les Abadesses. Aquí, a mà dreta, engega una pista de terra indicada al castell del Coll i Sant Andreu del Coll. Si no disposeu d'un cotxe alt, us recomano estacionar el vehicle en un racó que no faci nosa al voral de la carretera, doncs la pista no està en gaire bon estat i poc més amunt esdevé un corriol.

Així doncs, prenem la pista ascendent que marxa en sentit nord-est. Al cap de 425 metres defugim l'accés al mas Ventolà que se'n va per la dreta al mateix temps que la pista descriu un revolt pronunciat d'esquerres. Seguidament travessem una petita clariana amb un camp a la dreta i tot seguit la pista esdevé un camí de ferradura que marxa en direcció més aviat ponent. Un centenar de metres més enllà deixem passem a frec de l'interessant casal gòtic del Castell del Coll, tancat i barrat. Ara el camí puja moderadament per dins el bosc durant 400 metres fins l'església de Sant Andreu del Coll. Un cop aquí, un petit rètol ens indica la direcció a seguir per anar a la font. Deixem l'església a la dreta i continuem per un corriol planer i bonic que duu direcció nord-oest i que en només 185 metres ens aboca a la font.

El conjunt de la font queda a recer de dos murs de pedra que formen angle recte i que alhora sustenten les terres del marge. Està format per la font principal a l'esquera, al centre un abeurador pel bestiar disposat a un nivell superior i un bassal i una bassa o safareig arran del terra.

Finalment, a l'extrem dret, hi ha un dipòsit d'obra amorterada que recull les aigües sobrants per canalitzar-les muntanya avall.

Disposa de dos brolladors. A la part baixa l'aigua surt per broc de pedra cobert de formació tosca. Aquest està tapat per un tap per tal de què no es perdi l'aigua sempre tan necessària. A un nivell superior hi ha un segon broc de ferro en forma de teula, també amb molta formació tosca sota seu. Ambdós brolladors omplen una pica de pedra per sora del nivell del replà.

A la dreta dels brolladors hi ha un replà empedrat i damunt seu un abeurador pel bestiar, de pedra buidada i forma rectangular. El seu sobrant vessa per un canaló obert i alimenta la bassa o safareig de pedra arran del terra.

Damunt de l'abeurador hi ha una imatge en relleu de la Verge que dona més importància a la contrada, així com una taula i bancs de pedra que ens fan comprendre la importància de la font en altres temps.

Sota el relleu podem veure una placa de pedra amb una inscripció molt borrosa que diu qui és el propietari de la font.

Sembla ser que la font va ser construïda sobre els anys vint del segle passat aprofitant una important deu subterrània.

Ben ombrejada per gruixuts plàtans i d'altres arbres caducifolis que deixen a la tardor la font plena de fulles i amb un cert aire tètric, l'indret presenta un aspecte més aviat rònec; ple de malesa, males herbes i mal estat de conservació de les piques, brocs, cisternes i d'altres connexions de pedra i dipòsits emprats fa temps per tal d'aprofitar l'aigua.

La font rep el nom de la propera casa dels Saiols situada al capdamunt de la pista que hi puja des de la carretera de Ripoll.

La font dels Saiols és la típica font de la Garrotxa que havia tingut un passat esplèndid, paratge privilegiat per la gent d'Olot que volia berenar o passar una estona en un ambient fresc i acollidor tot fent una fontada i que malauradament ha anat a menys.

Tot i estar situada ben a prop de la bonica i freqüentada església de Sant Andreu del Coll, paratge considerablement visitat i és a peus del corriol que puja fins a l'ermita de Sant Miquel del Mont, l'indret es troba en terra de ningú: els que només pugen a Sant Andreu del Coll molts no s'hi acosten i els que pugen fins a Sant Miquel del Mont poden no passar-hi per davant perquè hi ha un camí que des de la carretera de Ripoll hi puja sense necessitat de passar per la font.

Bona part de la informació d'aquesta fitxa l'he tret del blog INDRETS OBLIDATS . Gràcies Josep Mauri per compartir.