Localitzada quilòmetre i mig al sud en línia recta del refugi del Serrat de les Esposes, uns 350 metres al sud de la barraca de Sançamorta i a escassos 20 metres per damunt del marge esquerre del torrent de Moixeró.

Aquesta font queda uns 400 metres al sud de la font de Sançamorta.

Des del centre del nucli urbà de Riu de Cerdanya surt una pista que inicialment està cimentada i que més endavant va perdent asfalt, anomenada carretera LP-4033 que s'enfila cap a la muntanya de Riu. Al cap de 6 km de transitar per la pista som al refugi del Serrat de les Esposes que ens queda a mà esquerra i on estacionem el vehicle.
Ja a peu sortim des del costat del pal indicador que senyalitza la ruta cap als Avets Monumentals de les Bagues de Riu. Davallem en direcció sud-oest per un corriol que marxa per dins d'un frondós bosc. Al cap de mig quilòmetre arribem al fons de la vall, que separa el serrat de les Esposes de la serra del Moixeró pròpiament dita, delimitat pel torrent de Grau de l'Ós o riu Major, segons quin mapa es miri. Travessem el rierol i entrem en un prat que hem de creuar camp a través, en sentit més aviat sud. No té pèrdua. Al final del prat ens endinsem en el bosc alhora que comencem a pujar suaument per un camí ample, sempre en direcció sud-oest. Seguim uns punts de color vermell i ratlles de color groc, que formen part del trekking de Cavalls del Vent en el tram que va del Moixeró al refugi del Serrat de les Esposes. Una cinquantena de metres després anem a parar a una pista forestal que ens talla; a la dreta tornaríem al refugi d'on venim, la seguim a l'esquerra, conservant la direcció sud-oest i suau pujada. A la nostra esquerra ens acompanya un petit rierol que tant apareix com desapareix entre les roques, símbol inequívoc que ens trobem en un entorn calcari. Al cap de 750 metres de caminar per aquesta pista entrem en un pronunciat revolt d'esquerres, a la sortida del qual quedem encarats al nord-est al mateix temps que ens acomiadem del rierol. Seguim guanyant alçada en pujada constant però de bon caminar. Som a les Obagues, com el seu nom indica és un espai molt obac, hi predominen els avets barrejats amb algun pi roig. 275 metres més endavant arribem a una cruïlla amb un rètol divulgatiu que ens explica les característiques del bosc madur on som; defugim el brancal que se'n va per la dreta i seguim pel de l'esquerra. Continuem en pujada progressiva per la pista en sentit nord-est fins que, mig quilòmetre després, la pista fa un gir pronunciat envers la dreta i quedem encarats al sud-oest. De seguida entrem en una zona més esclarissada al mateix temps que trobem senyals indicadors. En aquest punt abandonem la ruta dels Avets Monumentals que s'enfila d'enfront i seguim per l'ampla pista que gira cap a l'esquerra. 300 metres més endavant passem a frec de la barraca de Sançamorta que deixem a l'esquerra. Continuem 350 metres més per la pista fins que veiem enlairada a la nostra dreta la font de la Coma.

La font està construïda en un replà pavimentat enlairat uns metres respecte la pista.

Es tracta d'un abeurador pel bestiar fet de formigó, d'uns cinc metres de llargada i un sol cos, amb un tub metàl·lic disposat longitudinalment, de cap a cap i sostingut amb passamans de ferro.

A l'extrem sud és on s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'un curt tub de plàstic collat a la capçalera de pedra.