Les Feus de Mola (feu és un localisme de la forma deu, que vol dir font o surgència) son un conjunt format per tres surgències temporals que en època de pluges abundants drenen gran quantitat d'aigua, un veritable espectacle. Son la feu Petita, la feu Gran i la feu de la Cascada.

Es localitzen a uns tres quilòmetres i mig a l'est/sud-est en línia recta del poble de Tuixent, a escassos 200 metres de la font de l'Aigüeta, a la vall de Mola, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Prendrem com a punt de partida l'àrea d'esbarjo de la font de l'Aigüeta. Per accedir-hi ens apropem al poble de Tuixent. A la sortida del poble agafem la carretera C-462 en direcció a l'estació d'esquí de Tuixent - la Vansa. Al cap de 1,1 quilòmetres descrivim un pronunciat revolt de dretes alhora que travessem el pont que salva el riu de Mola. Doncs just passat el pont trobem a mà esquerra una pista forestal de terra que porta als planells de Sastró, ben indicat. Trenquem doncs per la pista. Només començar deixem a la dreta la font del Regatell. Circulem per la pista de Mola que es troba en bon estat de conservació, apta per a qualsevol tipus de vehicle. Al cap de 2,9 quilòmetres passem a frec de la zona recreativa dels Planells del Sastró, 700 metres més amunt som en una bifurcació de camins; rebutgem el brancal de la dreta que creua el pont de la Plana i seguim d'enfront per la pista principal. 550 metres més amunt arribem a un revolt pronunciat d'esquerres i enlairat a la dreta ens queda la zona d'esbarjo de la font de l'Aigüeta. Al costat de la pista podem estacionar el vehicle.

Ja a peu deixem la font de l'Aigüeta a l'esquerra i fem a la dreta per un ample camí planer amb alguna marca verda que marxa en sentit més aviat sud. Al cap d'escassos 150 metres som en un mirador amb un cartell informatiu del Parc des d'on podem observar a sota el torrent o barranc de les Feus i a l'esquerra, la Feu Petita.

Per atansar-nos a aquesta primera feu (Feu Petita) des del mirador cal baixar al torrent, creuar-lo per la petita palanca de fusta i un cop a l'altra banda trencar a l'esquerra per un caminet ascendent ple de grava que en no res ens duu a la boca.
Per veure les altres dues feus (feu Gran i feu de la Cascada) des del mirador cal baixar també al torrent, creuar-lo per la petita palanca de fusta i un cop a l'altra banda agafar el viarany que surt per la dreta senyalitzat amb marques blaves. Una mica més d'un centenar de metres després trobem una bifurcació; per l'esquerra arrenca un corriol que s'enfila per dins el bosc cap a la feu Gran, la qual resta una seixantena de metres més amunt (cal fer una petita grimpada per arribar al naixement, hi ha cordes per ajudar-nos). La Feu de la Cascada queda només a 5 metres a la dreta de la bifurcació.

La Feu Gran, la que tractem en aquesta fitxa, té varis forats per on surt l'aigua.

La Feu de la Cascada té una boca rectangular i, l'aigua, després d'uns pocs metres, forma una cascada molt vistosa.

L'aigua d'aquestes tres feus s'incorpora uns metres més avall a l'anomenat torrent de les Feus i aquest aboca les seves aigües al torrent o riu de Mola uns metres abans del Pont de la Plana.

Popularment es creu que, per dins, la muntanya del verd té uns llacs plens d'aigua que es comuniquen amb els forats de les Feus i quan fa temporal de llevant, entra el vent per alguns forats de la serra del Verd del costat de Gósol i ajuda a encebar les connexions que hi ha entre els llacs i les Feus. Així també s'explica que el dia abans de rajar ja se sent molt de soroll en els forats mateix. La gent del país, quan veu que el cabal del riu de Mola ha crescut considerablement i l'aigua baixa neta, sol dir: "Ja s'han engegat les Feus".

César August Torres, feia a l'any 1912, en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, aquesta descripció de les Feus de Mola:
"... a curta distància de l'encreuament se troben les Feus, o déus del riu Mola, les boques de les quals estan obertes a la penya. Aquests manantials no són pas constants. Gran part de l'any mostren llur seca gola. Després de la revinguda de les aigües, pel temps de les fortes pluges, aquells traus tenebrosos llencen brunzénta, una quantitat d'aigua considerable. Llavors és quan és més bonic el visitar-les. De tota manera tenen sempre especial interès, encara que sigui a l'època en que estan seques o tot just babegen. Les sortides inferiors porten constantment regular quantitat d'aigua, la qual forma tot seguit un joguinós rierol. Sobre les Feus s'aixequen els cingles de Fanarals i el trenc del Portell de l'Os en direcció al sud-est. Se troben, les Feus de Mola, a 1.450 metres d'altitud."