La font Grossa es troba uns 600 metres en línia recta al nord del petit nucli de l'Ametlla del Montsec.

Per accedir-hi cal situar-se a la sortida del poble i prendre la carretera asfaltada que avança en direcció nord. Uns 375 metres més enllà, just a mig revolt pronunciat d'esquerres, cal desviar-se a la dreta per una pista forestal -apta per a qualsevol vehicle i ben indicada- que, en poc més de mig quilòmetre, ens condueix fins a la font, situada en un racó ombrívol i fresc.

El conjunt queda lleugerament per sota del camí, en una petita esplanada allargada i arbrada, encaixada entre grans arrels i blocs de pedra que li confereixen un aire rústic i gairebé forestal. L'espai ha estat habilitat com a petita àrea d'esbarjo, amb un parell de taules i bancs de pedra que conviden a reposar i fer un mos.

El frontal de la font és una construcció senzilla però robusta, formada per pedres irregulars de mida mitjana, disposades en sec o unides amb un morter molt discret que prioritza la cohesió per damunt de l'acabat. A banda i banda arrenca un banc corregut de pedra que s'adapta al relleu del marge i n'aprofita les formes naturals, integrant l'obra en el paisatge.

Al centre del frontal hi ha encastada una llosa de pedra que actua com a placa commemorativa amb la inscripció Font Grossa ' Agost 1978. El broc metàl·lic, senzill i funcional, projecta l'aigua sobre una pica rectangular de ciment, sempre humida i parcialment entapissada de molsa, testimoni del cabal constant que manté durant tot l'any. Un rètol metàl·lic adverteix que es tracta d'aigua sanitàriament no controlada. El sobrant és canalitzat per sota terra fins a una petita bassa situada uns metres més avall.

La captació es troba pocs metres més amunt, a l'interior mateix de la muntanya, fet que explica la regularitat del flux i la frescor de l'aigua. El conjunt s'integra plenament en l'entorn, amb un petit espai obert que permet aturar-se, descansar i gaudir de la tranquil·litat del bosc.

La font Grossa és, amb tota probabilitat, una surgència aprofitada des de molt abans de la formació del nucli actual de l'Ametlla del Montsec. Les fonts que brollen al contacte entre els estrats calcaris i les argiles del Montsec han estat tradicionalment punts clau per al proveïment d'aigua, tant per a les cases disperses com per al bestiar que pasturava pels vessants.

Durant el segle XIX i bona part del XX, la font devia ser poc més que un degotall natural, utilitzat pels veïns i pels pagesos que treballaven els bancals de l'entorn. L'aigua fresca i constant era especialment apreciada en èpoques de sequera, quan altres surgències més superficials s'eixugaven. La presència d'un camí ben marcat i d'un petit replà humanitzat suggereix un ús continuat i domèstic, tot i que no hi ha constància documental d'una estructura antiga.

La configuració actual -frontal de pedra, broc metàl·lic i pica rectangular- correspon a una actuació feta a finals dels anys setanta, com indica la placa. Aquella dècada, molts municipis del Montsec van impulsar petites obres de millora de fonts i camins, sovint amb la col·laboració dels veïns o de brigades municipals. L'objectiu era dignificar espais d'ús tradicional i facilitar-ne l'accés en un moment en què el turisme de natura començava a créixer. La captació interior, situada uns metres més amunt, també sembla fruit d'aquella intervenció.

Amb la declaració del Montsec com a PEIN (1991) i la seva inclusió a la Xarxa Natura 2000, la Font Grossa va quedar integrada en un entorn protegit, fet que ha contribuït a preservar-ne el caràcter natural i a evitar intervencions excessives. Avui continua essent un punt de pas habitual per caminants, ciclistes i veïns, que hi troben un espai fresc i ombrívol, fidel al seu origen de font de muntanya.

Recull de dades:
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (1845'1850).
- Centre d'Estudis de la Noguera. Miscel·lània del Montsec.
- Documentació municipal sobre actuacions de millora de fonts i camins (dècada de 1970).