Font del Poble
| 42.0797,0.7644Clica per veure la ubicació. | |
| 885 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
La font del Poble es troba a l'extrem més oriental del nucli de Sant Esteve de la Sarga, en un punt lleugerament enclotat que obre el poble cap als antics horts i feixes del vessant.
El conjunt, enclotat respecte del camí i accessible a través d'unes amples escales, és íntegrament de pedra i està format per la cisterna de captació, la font, una primera bassa aixoplugada sota una volta i un abeurador disposat a continuació. El paviment de l'entorn, fet amb lloses irregulars, i els murs que delimiten el conjunt conserven un aspecte rústic i funcional.
La font pròpiament dita queda un xic enfonsada respecte l'espai, i uns graons de pedra permeten atansar-s'hi amb comoditat al brollador. L'aigua emergeix a través d'una aixeta de factura moderna encastada en un frontal de pedra, dins una petita estança protegida per un arc de mig punt rústic. El cabal cau directament al terra i desguassa a través d'un enreixat de ferro situat al centre de l'espai. La cisterna, excavada al marge i tancada amb murs de pedra irregular, alimenta directament el brollador.
A tocar de la font i a un nivell superior hi ha una primera bassa, protegida per una volta baixa de pedra que manté l'aigua a l'ombra i en condicions més fresques. Aquesta bassa, de planta rectangular i murs gruixuts, s'alimenta del sobreeixidor de la cisterna i presenta dipòsits minerals i restes de vegetació que indiquen un ús llarg i continuat. El sobrant s'escola cap a un segon dipòsit, l'abeurador, també de pedra i d'un sol cos, destinat a les bèsties i a usos agrícoles menors. La seva posició, lleugerament avançada respecte a la bassa coberta, permetia accedir-hi fàcilment sense interferir amb la captació ni amb el punt de brollada.
La tipologia del conjunt 'cisterna excavada al marge, bassa coberta amb volta i abeurador alineat' és pròpia de les obres hidràuliques rurals del segle XIX i primera meitat del XX. En un nucli petit i dispers com Sant Esteve de la Sarga, les surgències naturals constituïen un recurs essencial, i la font devia tenir un paper destacat en el proveïment d'aigua, el manteniment dels horts i l'abeurament del bestiar. L'ús compartit i comunitari reforçava la cohesió del poble, i les reformes visibles 'com l'aixeta moderna' testimonien un manteniment continuat al llarg del temps.
Recull de dades:
- Riu-Barrera, Eduard. Arquitectura tradicional i sistemes hidràulics al Prepirineu català.
- Solé i Sabarís, Lluís. Geografia física dels Països Catalans. Referències a la geologia del Montsec.
- Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga. Informació històrica i testimonis orals sobre fonts i sistemes d'aigua del municipi.