Emplaçada al marge esquerre del barranc de la Mulla, al vessant occidental de la Serra d'Estorm i a només 1,2 quilòmetres al nord-est en línia recta del petit nucli de l'Alzina, la font de la Mulla és una surgència natural situada just al límit del terme de Sant Esteve de la Sarga, en el punt on conflueixen el barranc de la Mulla i el de la Roca Plana. El lloc és fresc, encaixonat i de vegetació densa, amb el soroll constant de l'aigua al fons del barranc i la presència propera del pont de la Mulla, situat uns metres més amunt.

L'accés és senzill. Venint de Sant Esteve de la Sarga en direcció a Guàrdia de Noguera per la carretera LV'9124, dos quilòmetres després d'haver deixat enrere el trencall que duu a l'Alzina, es travessa el pont de la Mulla. Uns 150 metres més endavant, a mà dreta, hi ha un petit espai per estacionar i un rètol metàl·lic que indica el camí a seguir per anar a la font. Des d'aquí un senderó s'endinsa cap al nord, per dins el bosc, i en poc més d'un centenar de metres arriba al peu d'una paret rocallosa on brolla la surgència.

La font és un degotall natural que emergeix directament de l'estrat rocallós, filtrat a través de capes sedimentàries que retenen la humitat. L'aigua regalima per la superfície de la roca i és recollida en un petit caneló obert i metàl·lic, a modus de broc, per on cau directament al terra. Hi prosperen molses, falgueres i vegetació penjant que formen un cortinatge verd característic. La paret, irregular i amb estrats ben visibles, actua com a suport natural del degotall, i el sòl immediat, cobert d'herba i matolls, evidencia un ambient frescal i ombrívol. És una font de caràcter estrictament natural, sense pica, només amb l'element afegit del broc, conservant intacta la lectura geològica i ecològica del lloc.

Uns metres barranc amunt podem gaudir d'un bonic salt d'aigua i a un nivell superior un petit estany o bassa.

El barranc de la Mulla és un dels petits cursos d'aigua que drenen el vessant occidental de la Serra d'Estorm, encaixat en un relleu abrupte de calcàries i margues que afavoreixen l'aparició de degotalls i surgències com la de la font. El barranc recull les aigües de diversos reguerons i fondals de la serra i les condueix cap al sud, on s'uneix al barranc de la Roca Plana just al peu del pont de la Mulla. El seu règim és marcadament estacional, amb cabals minsos però constants en els punts de filtració, i episodis de crescuda sobtada després de pluges intenses, un comportament típic dels barrancs del Montsec. La vegetació de ribera és discontínua però ben present en els trams més ombrívols, amb falgueres, heures i comunitats de molses que prosperen gràcies a la humitat persistent de les parets rocalloses.

Recull de dades:
- Mapa Topogràfic de Catalunya 1:25.000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
- Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga. Informació territorial i de camins municipals.