Font de Moror
| 42.0793,0.8375Clica per veure la ubicació. | |
| 785 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Deixada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
Situada al capdavall del petit nucli de Moror, agregat de Sant Esteve de la Sarga i just a peu de la carretera LV'9124, la font de Moror s'adossa al marge en un punt on el pendent natural permetia aprofitar l'aigua de manera senzilla i eficient. El conjunt es troba a tocar del camí, en un espai obert que devia funcionar com a zona de pas i d'ús quotidià per als veïns i per al bestiar.
El conjunt presenta una arquitectura sòlida i funcional, organitzada en un primer cos de pedra i maçoneria arrebossada amb un arc escarser que constitueix l'element central de la font i aixopluga el punt de sortida de l'aigua 'avui eixut' a través de dos brocs que avocaven l'aigua a una pica plana sustentada en el frontal. Al capdamunt del mur frontal es conserva gravada la data 1883, probablement vinculada a la construcció o a una primera reforma del conjunt. Sota la clau de l'arc hi ha un petit escut en relleu, molt esquemàtic i gastat, d'un caràcter més ornamental que heràldic, i damunt seu una segona inscripció amb l'any 1914, que sembla correspondre a una intervenció posterior de manteniment o remodelació.
A la dreta del cos principal hi ha el sobreeixidor que alimenta una primera bassa rectangular adossada al mur de contenció, des d'on l'aigua vessa cap a un llarg abeurador paral·lel al camí, construït amb pedra amorterada i arrebossada. Aquest sistema seqüenciat 'font, bassa i abeurador' és característic de les fonts rurals del segle XIX, pensades per satisfer usos domèstics i ramaders.
La font de Moror reflecteix un procés d'obres successives motivades per la necessitat de millorar la captació, reforçar el mur de contenció i garantir un subministrament estable en un entorn de recursos hídrics modestos. La font devia tenir un paper central en la vida quotidiana del poble, tant per a l'ús domèstic com per al bestiar, i constitueix avui un testimoni directe de la manera com els petits nuclis de muntanya gestionaven l'aigua abans de la generalització de les xarxes modernes.
Moror és un petit nucli del vessant occidental del Montsec, documentat ja en època medieval i vinculat als camins que connectaven Sant Esteve de la Sarga amb l'Alzina i amb les rutes que baixaven cap al congost de Mont-rebei. Fins ben entrat el segle XX mantingué una activitat agrícola i ramadera modesta, basada en els conreus de secà, els petits horts i l'aprofitament de les fonts i surgències del voltant. A partir de mitjan segle XX inicià un procés de despoblament progressiu, com molts altres nuclis del Prepirineu, motivat per la mecanització del camp i l'atracció dels centres més grans. Avui, amb poques cases habitades i altres rehabilitades com a segona residència, Moror conserva un caràcter tranquil i una forta identitat lligada al paisatge i a la vida de muntanya.
Recull de dades:
- Centre d'Estudis del Pallars Jussà. Miscel·lània del Pallars Jussà.
- Diputació de Lleida. Inventari d'espais naturals i punts d'interès geològic del Montsec.