La mina s'ubica al terme de Camarasa, a la banda oriental del Montsec de Rúbies, just per sobre del marge esquerre del riu Segre i a tocar de la pista que duu a la central hidroelèctrica de Camarasa. El punt se situa en un tram de paret calcària molt fracturada, on són habituals les surgències intermitents i els degotalls de vessant.

Es troba a 1,6 quilòmetres al nord del pont del Pastor (carretera C'13) i a uns 500 metres al sud de l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa, molt a prop de la presa del pantà de Camarasa i de l'inici del recorregut del Congost de Mu.

L'inici de la ruta és a la C'13, passada la localitat de Camarasa, just abans de creuar el pont del Pastor, on hi ha un petit aparcament sovint força concorregut per escaladors. En temporada alta o caps de setmana convé matinar. Comencem a caminar per una pista ampla i asfaltada que ressegueix la riba esquerra del Segre en direcció nord. El riu, en aquest tram, ofereix un aspecte especialment atractiu, mentre que, enlairada a l'altra banda, destaca la carretera C'13. Passem pel costat d'antigues instal·lacions vinculades a la central hidroelèctrica. El camí és planer i agradable, sovint freqüentat per excursionistes que es dirigeixen al Congost de Mu. Al cap d'1,6 quilòmetres, apareix a mà dreta la boca de la mina.

La captació consisteix en una ampla cavitat excavada a la roca, probablement de factura humana, que segueix una veta humida dins del cingle. La boca i la galeria tenen unes dimensions generoses 'prop de tres metres per tres', amb parets calcàries irregulars i un sostre lleugerament arrodonit, característic de les mines d'aigua. L'interior es manté sempre mullat i el terra, sovint inundat, impedeix avançar gaire més enllà de l'entrada. La humitat persistent i els bassals indiquen un cabal lent però continu, que aflora directament del massís calcari.

La mina no presenta cap element constructiu associat 'ni frontal, ni pica, ni broc', a excepció d'un petit bancal a l'entrada, i no sembla haver tingut mai un ús públic. L'aigua captada s'evacua a través d'un conducte soterrat que travessa la pista i desguassa directament al Segre. Aquest drenatge forma part de les obres de protecció del talús i evita filtracions al ferm de la via.

La surgència prové d'un petit sistema hídric de vessant, alimentat per l'aigua infiltrada als pendents superiors del Montsec i que circula per capes calcàries més permeables fins a emergir al punt de contacte amb el cingle. La mina aprofita aquest degotall natural uns metres endins de la roca, n'estabilitza la sortida i n'augmenta lleugerament el cabal. Tot plegat respon a un aqüífer local modest però persistent, típic de les zones calcàries fracturades.

Tot i que no hi ha documentació específica, la morfologia de la cavitat suggereix una excavació antiga destinada a aprofitar un degotall per a usos puntuals: abastir instal·lacions properes o regar algun hort. Avui la captació es manté activa però sense cap funció utilitària, convertida en un testimoni discret de les petites obres hidràuliques tradicionals del Montsec.

Recull de dades:
- ICGC. Cartografia topogràfica i geològica de Catalunya.
- Riba, O. et al. Geologia de Catalunya.
- Testimonis orals i observació directa del terreny.