Font de Sant Pere
| 41.9159,1.0292Clica per veure la ubicació. | |
| 348 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
Emplaçada a peu de la carretera LV'9137, que uneix Artesa de Segre amb Baldomar, la font de Sant Pere es troba a uns 1,3 quilòmetres a llevant del nucli, a tocar del barranc de Sant Pere i prop del llogaret de Vernet. L'indret forma un petit replà lleugerament enclotat per sota de la carretera, protegit per baranes de fusta que en delimiten l'espai i li confereixen un aire recollit i agradable.
La font és construïda com un mur frontal de pedra lligada, sòlid i ben integrat al marge. A la part superior del mur s'hi obre una petita capelleta, protegida per un enreixat de ferro, que allotja la imatge de Sant Pere i dóna identitat al conjunt. A la part baixa, encastat al parament, hi sobresurt un gruixut tub d'acer inoxidable del qual sol brollar un bon doll d'aigua, que cau directament en un bassal rectangular arran de terra, sempre humit i envoltat de vegetació.
Damunt del brollador hi ha una placa metàl·lica amb el nom de la font gravat, testimoni de la seva condició de punt d'aigua tradicional i estimat. A l'esquerra del mur, un llarg banc de pedra permet reposar, i just davant hi ha una taula amb seients de pedra, que completen l'espai com a racó d'estada. L'ombra dels arbres i la proximitat de la riera fan que sigui un lloc fresc tot l'any, especialment agradable a l'estiu.
Aquesta font capta l'aigua d'un petit aqüífer de vessant, alimentat per la infiltració de la pluja als pendents immediats del barranc de Sant Pere. El substrat geològic de la zona 'alternança de llims, margues i capes més permeables' afavoreix que l'aigua circuli en profunditat fins a topar amb un estrat menys porós que la força a emergir, fet que explica el doll constant i generós que sovint presenta, fins i tot en períodes secs.
La font de Sant Pere és un punt d'aigua tradicional de Baldomar, vinculat des de fa dècades al camí que connectava el poble amb Vernet i Artesa de Segre. La construcció actual respon probablement a una obra de finals del segle XIX o inicis del XX, quan era habitual dignificar fonts naturals amb elements devocionals i estructures estables. Amb el temps, la font ha estat objecte de diverses reformes: el broc original fou substituït per l'actual tub d'acer inoxidable, i durant les dècades de 1980'1990 l'Ajuntament condicionà l'espai amb baranes de fusta, un banc llarg de pedra i una taula amb seients, convertint-lo en un racó d'estada molt apreciat pels veïns. La imatge de Sant Pere, protegida per un enreixat, ha estat renovada en més d'una ocasió, i la font és recordada com un lloc fresc i ombrívol on s'hi feien berenades familiars i parades obligades en els trajectes a peu. Malgrat les reformes, el conjunt conserva l'essència d'un espai popular i estimat, arrelat a la memòria quotidiana del poble.
Recull de dades:
- Ajuntament d'Artesa de Segre. Inventari de patrimoni natural i arquitectònic del terme municipal.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Cartografia geològica i hidrològica de la Noguera.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico'estadístico'histórico de España y sus posesiones de Ultramar (1845'1850).
- Societat Catalana de Geografia. Estudis sobre fonts, aqüífers locals i hidrologia de vessant a la Catalunya interior.
- Vilà i Valentí, J. Les aigües subterrànies a Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.