La font de la Trilla presideix una agradable àrea d'esbarjo situada dins el bosc, per sobre del marge dret del riu Boix i a uns dos quilòmetres al nord del poble de Baldomar. L'indret, ombrívol i fresc, combina vegetació de ribera, clarianes i un petit replà condicionat amb taules i barbacoes que el converteixen en un espai ideal per a estades curtes i trobades familiars.

S'hi accedeix amb comoditat des del nucli urbà a través de la pista forestal de la Clua i de la Vall d'Ariet, que marxa en direcció nord i es manté en bon estat, apta per a qualsevol vehicle. Al cap de dos quilòmetres, un trencall a la dreta condueix directament a l'àrea recreativa, perfectament integrada en el paisatge forestal.

La font és un petit conjunt rústic construït amb pedra irregular i morter, lleugerament enclotat respecte del nivell del sòl i perfectament integrat en el pendent natural del terreny. El seu element més característic és una columna decorativa de tres cossos circulars superposats, que actua com a guarniment i marc visual del brollador. L'aigua surt per un gruixut broc de ferro encastat a la base del conjunt i cau directament a un canalet de lloses que la condueix cap al drenatge natural del bosc. Una petita passera permet travessar el canalet i accedir a uns graons de formigó que fan de banc, situats a l'altre costat.

Damunt del brollador hi ha una placa de pedra allargada amb la inscripció: "Font de la Trilla. Moltes mercès per la vostra constància i frescor.' És una dedicatòria senzilla i emotiva, que expressa l'agraïment popular envers un punt d'aigua que ha estat sempre valorat per la seva regularitat i pel paper que juga en aquest racó del bosc.

L'aigua de la font de la Trilla prové d'un petit fil subterrani que aflora de manera natural al vessant, aprofitat i canalitzat mínimament per fer-lo accessible. Se'n té constància, com a mínim, des de mitjan segle XX, quan ja era un punt d'aigua habitual per a caminants i gent que treballava al bosc. Amb el temps s'hi afegí la columna ornamental i l'àrea d'esbarjo, però la font manté l'essència del seu origen natural i discret. La història de la font és la d'un ús acumulat: primer un degotall conegut pels veïns que hi treballaven, després un broc encastat per facilitar-ne l'accés, i finalment el petit mur i la columna que li donen la forma actual.

Els veïns més grans recorden que la Trilla era una parada obligada per als joves que anaven a collir bolets o a fer llenya, i que sovint s'hi deixaven petites notes entre les pedres per indicar on era cadascú. També corria la dita que 'si la Trilla raja fort, el bosc és generós', perquè el cabal -habitualment modest- augmentava lleugerament després de pluges llargues, coincidint sovint amb bones temporades de rovellons.

En conjunt, la font de la Trilla és un espai natural i estimat, on l'aigua, la pedra i el bosc es combinen amb una harmonia que convida a la pausa i a la contemplació. Un petit refugi frescal que forma part de la memòria col·lectiva dels veïns i veïnes de Baldomar.

Recull de dades:
- Ajuntament d'Artesa de Segre ' Informació territorial i històrica del terme de Baldomar i de les seves àrees forestals.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ' Cartografia topogràfica i ortofotografies històriques del sector del riu Boix.
- Mapa de Patrimoni Cultural d'Artesa de Segre ' Elements naturals i punts d'aigua del municipi.
- Testimonis orals del veïnat de Baldomar ' Records sobre l'ús tradicional de la font i de l'indret com a punt de pas i d'esbarjo.