Font de la Plaça Jalpí
| 41.9933,0.9935Clica per veure la ubicació. | |
| 697 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
Al bell mig del nucli de Santa Maria de Meià, al sector central del poble i a la plaça que porta el mateix nom, hi trobem la Font de la Plaça Jalpí. S'emplaça al peu del vessant meridional del turó del castell i a tocar de l'eix viari que travessa el nucli en direcció a Vilanova de Meià, encaixada en un replà que històricament ha funcionat com a espai de pas, trobada i servei per als veïns.
La font de la Plaça Jalpí és un conjunt monumental encastat en una robusta construcció antiga de pedra, coronada per una teulada a dues vessants de llosses planes i resolta amb un arc de mig punt de dovelles irregulars que configura una fornícula profunda. A l'interior, el frontis presenta tres aixetes de polsador decorades amb rajoles ceràmiques de motius florals, formant un tríptic ornamental que substitueix o complementa la sortida d'aigua original. Al capdamunt del frontis, una placa ceràmica identifica la font amb el nom de Font de la Plaça Jalpí. Per sota, una pica allargada recull el cabal i el condueix cap al desguàs, resolt amb una reixa metàl·lica discreta.
De l'arc hi penja una llàntia de ferro, que aporta un aire domèstic i cerimoniós al conjunt. A banda i banda s'hi adossen dos bancs de pedra, lleugerament sobresortints, que reforcen la idea d'un espai de trobada i descans. El parament mostra l'envelliment propi de la pedra local -taques, veladures, reparacions puntuals- que delaten segles d'ús i manteniment.
A l'exterior s'hi exhibeix una placa commemorativa de rajoles ceràmiques que recorda l'any de construcció de la font, 1656, obra de Josep de Jalpí i Julià (1604'1678), prior de la Col·legiata de Santa Maria de Meià. A sota, una altra peça ceràmica representa els arbres monumentals de la plaça en una escena datada el 1922, testimoni d'una reforma o embelliment del conjunt en època contemporània.
La font de la Plaça Jalpí forma part de les obres que el prior Josep de Jalpí i Julià impulsà l'any 1656, documentades als seus Comptes i Memòries. En aquell moment, Jalpí transformà l'accés a la vila, obrí la Plaça Jalpina -expropiant i pagant el terreny necessari- i hi descobrí una font amagada al cap de ponent. La plaça es construí amb pedrissos, una pedra per jugar a bitlles, quatre àlbers i una llosa commemorativa amb la inscripció Plassa Jalpina 1656, que encara es conserva. La font, integrada en aquest nou espai públic, esdevingué un punt d'aigua i de sociabilitat central per al nucli, mantenint-se viva i en ús al llarg dels segles.
El resultat és una font d'una gran càrrega històrica i simbòlica, on conviuen l'arquitectura tradicional del segle XVII, la ceràmica artística del segle XX i les intervencions de manteniment més recents. Un espai que no només proveïa aigua, sinó que articulava la vida comunitària de Santa Maria de Meià.
Recull de dades:
- Bernaus i Santacreu, Ramon ' Crònica del Priorat de Meià (I). Fragment dedicat a la Plaça Jalpina i a les obres del prior Josep de Jalpí i Julià (1656). Publicat al web municipal de Santa Maria de Meià: Llocs d'interès ' La Font de la Plaça.
- Comptes i Memòries del Prior Josep de Jalpí i Julià (1633'1678) ' Manuscrits originals conservats a la Col·legiata de Santa Maria de Meià; referències a les obres de 1656, la plaça i la font.
- Ajuntament de Vilanova de Meià ' Informació territorial i patrimonial del nucli antic i de la Plaça Jalpí.
- Testimonis orals del veïnat de Santa Maria de Meià ' Memòria local sobre l'ús de la font, les reformes del segle XX i la conservació de la llosa original de 1656.