Font del Baixador
| 41.9929,0.9950Clica per veure la ubicació. | |
| 693 m | |
| Lliure | |
| De xarxa | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
La font del Baixador s'erigeix dins el nucli urbà de Santa Maria de Meià, en un racó recollit de la plaça Planella, un espai que conserva el caràcter tradicional del poble. La seva presència, discreta però ben integrada, reforça el caràcter domèstic i acollidor de la plaça.
Construïda l'any 1997, la font s'insereix en el mur de pedra irregular que sustenta el carrer superior, un parament de blocs de mida i textura diversa que li confereixen un aire antic i rústic. El conjunt queda presidit per un arc escarser de pedra, format per lloses disposades radialment, que emmarca i dignifica el punt d'aigua.
Al centre del frontis hi sobresurt una aixeta de llautó que aboca l'aigua a una pica rectangular de pedra buidada situada a la base. L'aixeta queda envoltada per rajoles ceràmiques decorades, que aporten un toc de color i reforcen la identitat del conjunt. A la banda esquerra hi ha una placa ceràmica que identifica la font i evoca els antics usos festius de l'indret, quan la processó del Corpus hi feia parada i la plaça s'engalanava amb flors.
El conjunt, sobri i ben conservat, manté la imatge d'una font de poble: funcional, integrada al paisatge urbà i carregada de memòria.
(Història de la font, recollida i sintetitzada a partir del text de Sebastià Miranda i Torrent)
El Baixador del Manel fou durant dècades un dels espais més actius de la vida quotidiana del poble. En aquell temps, el vial era de terra, amb un pendent pronunciat que, en episodis de pluja, generava xaragalls profunds i feia difícil la circulació de persones, animals i carros. Tot i això, era un indret molt utilitzat, especialment pels infants, que aprofitaven les irregularitats del terreny per fer-hi rodolar cercles o per observar el curs imprevisible de l'aigua que hi abocaven més amunt.
A la part alta del carrer, on el terreny perdia inclinació, es formava una petita plaça. En aquest punt, al costat de la porta del corral del Novau, s'hi bastia cada any un altar guarnit de flors per a la processó del Corpus, que hi feia parada tradicionalment.
Ben a prop s'estenien els Pous, una zona amb forats profunds al terra, restes de les antigues cases que havien ocupat aquell sector del poble. D'aquells habitatges 'avui desapareguts' només en resta el record dels noms: ca La Monja, cal Camats, ca La Riba, cal Pereta, cal Solé, cal Maginet, ca l'Espinal, cal Guillem, cal Coixet, cal Novau i cal Vicent. Amb el temps, aquell espai es convertí en l'abocador públic de les escasses deixalles que es generaven.
Al tombant del segle XX, el Baixador experimentà una millora urbanística decisiva. El 4 d'agost de 1997 s'hi construí una font pública, i es pavimentà tant el vial com l'espai dels Pous, configurant l'actual plaça Planella, un espai ordenat i amable per a l'ús i gaudi de tothom.
La font del Baixador, integrada en aquest nou entorn, esdevingué un element identitari del barri: un punt d'aigua, memòria i convivència que manté viva la història d'un dels racons més significatius del poble.
Recull de dades:
- Miranda i Torrent, Sebastià. Records de la Font del Baixador. Text testimonial sobre la història del Baixador, els Pous i la transformació urbanística de l'indret (EMD Santa Maria de Meià).
- Ajuntament / EMD de Santa Maria de Meià. Informació local sobre la font, la plaça Planella i les actuacions urbanístiques de 1997.
- Testimonis orals del veïnat. Memòria popular sobre els antics usos del Baixador, la processó del Corpus i les cases desaparegudes del sector dels Pous.