Font de Caps
| 41.9958,1.0232Clica per veure la ubicació. | |
| 627 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Abril 2026 |
La font de Caps s'emplaça dins el nucli urbà de Vilanova de Meià, en un racó recollit de la plaça del Portal de la Font de Caps, un espai que conserva la memòria del vell accés al poble. La font, adossada al mur que sustenta la finca superior, forma part del teixit arquitectònic tradicional i actua com a punt de referència dins la plaça.
La font de Caps ja surt esmentada al segle XIII, coneguda aleshores com la font de la Codina. Presenta una composició d'inspiració neoclàssica, visible en l'ordenació simètrica del frontis i en els elements que l'estructuren. El frontal, construït amb carreus ben escairats, queda flanquejat per pilastres laterals que emmarquen el conjunt i li confereixen verticalitat i presència.
El coronament adopta la forma d'un timpà triangular, recolzat sobre una motllura en forma de cornisa que tanca l'entaulament i reforça el caràcter arquitectònic del conjunt. Aquest remat, sobri però expressiu, dota la font d'una identitat pròpia dins el paisatge urbà. A la zona superior del timpà hi ha la placa ceràmica identificativa, avui esmicolada, que dona nom a la font i al portal, reforçant la vinculació entre l'element arquitectònic i l'espai urbà que l'envolta.
A la part central del frontis s'obren dos brocs desiguals, disposats a diferent altura, que aboquen l'aigua sobre una gran pica rectangular de pedra buidada que descansa directament al terra. El broc inferior és de ferro, mentre que el superior és una aixeta moderna de maneta. La pica, de factura robusta i tradicional, recull els dolls i manté la funcionalitat original de la font. Sembla que el broc inferior aboca aigua de la cisterna, mentre que l'aixeta subministra aigua procedent de la xarxa municipal.
Darrere del mur s'hi ubica la cisterna de captació, integrada en l'estructura que sustenta la finca superior, que recollia l'aigua provinent de la secla del reg de la Vila.
El conjunt, de línies clares i ben proporcionades, combina sobrietat, funcionalitat i memòria, i manté la imatge d'una font de poble plenament integrada en el teixit històric de Vilanova de Meià.
El nom 'Caps' sembla tenir un origen topogràfic, vinculat al significat tradicional de cap com a extrem o punt de transició dins el nucli urbà. La font s'ubica just al portal d'entrada al poble, en un indret que històricament marcava el límit del carrer. Així, Font de Caps designaria la font situada al cap del portal, en l'extrem del nucli antic de Vilanova de Meià.
Una mica més avall de la font de l'Hedra hi ha la peixera on començava la secla del reg de la Vila, que servia per regar els horts del marge dret del riu Boix i per abastir d'aigua el poble de Vilanova de Meià. La secla recorria més de mig quilòmetre fins a arribar al gran dipòsit de la font de Caps, o font Principal, documentada ja al segle XIII amb el nom de font de la Codina. D'allí, per les seves canelles, sortia l'aigua de boca i la d'abeurar els animals, mentre que el sobrant baixava pel carrer de la Secla per regar els horts i bancals situats fora del clos murallat. Des de la font de Caps sortien també les canonades que alimentaven la font de la Plaça, la font del Postal d'Ajòs i la font del Raval. En aquella època no hi havia aigua corrent a les cases, però sí quatre fonts distribuïdes estratègicament per facilitar que la gent omplís el selló, el càntir o abeurés els animals de treball.
El 1931, el primer Ajuntament democràtic republicà va impulsar una reforma decisiva: baixar directament l'aigua de la font de l'Hedra per canonada i repartir-la per tots els carrers i cases del poble. Per garantir la pressió necessària, el cabal es conduïa primer fins a un dipòsit situat al Banc de la Paciència, on guanyava nivell i força abans d'arribar a les cases del cap del poble, especialment al carrer del Forn, la part més antiga i elevada del nucli.
Aquest sistema va funcionar fins a la gran sequera de 1945, que va assecar la font de l'Hedra. A partir d'aleshores, es va començar a portar de manera precària l'aigua de la font de la Figuera fins al dipòsit de l'Hedra per poder continuar abastint el poble, fins que el 1955 es va canalitzar definitivament l'aigua de la Figuera.
Recull de dades:
- Ajuntament de Vilanova de Meià. Informació local sobre el Portal de la Font de Caps, el nucli antic i les actuacions urbanes vinculades a l'espai.
- Cartografia i ortofotografies de l'ICGC. Anàlisi del nucli urbà i de l'evolució de l'entorn immediat de la font.
- Llibre "Les 101 millors Fonts de Catalunya", Oscar Farrerons, Eloy Guirao, Marcel Oliveres, Enric Costa, Josep Arlà i Jaume Claret.