Font del Banc de la Paciència
| 42.0031,1.0293Clica per veure la ubicació. | |
| 641 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
La font del Banc de la Paciència es troba 900 metres al nord del nucli urbà de Vilanova de Meià, en un espai recollit i arranjat al costat de la carretera L'913, en el tram que s'enfila cap al coll del Pas Nou. El punt d'aigua s'integra en un petit replà ombrejat, delimitat per murets de pedra i vegetació espontània, que ofereix un ambient tranquil malgrat la proximitat de la via. L'indret, accessible a peu o en vehicle, ha estat tradicionalment un punt de parada per caminants i veïns que transitaven entre el poble i les masies del sector nord.
La font és una construcció aïllada i plenament integrada en el paisatge, formada per un munt de pedres irregulars, de formes i mides diverses, disposades amb la senzillesa pròpia de les fonts de camí que aprofiten la pedra de l'entorn. Del frontal en sobresurt un broc metàl·lic singular, collat directament entre les pedres, que aboca l'aigua sobre una pica rectangular de pedra col·locada a nivell de terra. La pica, de factura robusta i sense cap element ornamental, manté la funcionalitat essencial del punt d'aigua.
L'espai immediat ha estat arranjat amb murets baixos de pedra, grava i vegetació espontània, configurant un petit lloc de repòs al costat de la carretera. El conjunt conserva un aire humil, antic i plenament rural, reforçat per la presència del Banc de la Paciència, que dona nom a l'indret i evoca el costum de fer-hi parada en la pujada cap a la font de l'Hedra i el Pas Nou. Amb el temps, el topònim es va fixar com el lloc on 'cal tenir paciència', i va passar tant al dipòsit com a la font que s'hi troben.
La font del Banc de la Paciència rep l'aigua d'un ramal de la conducció que baixa de la font de la Figuera, herència directa del sistema instaurat el 1931, quan el primer Ajuntament democràtic republicà va decidir canalitzar l'aigua de la font de l'Hedra i repartir-la per tots els carrers i cases del poble. Per garantir la pressió necessària, el cabal es conduïa primer fins a un dipòsit situat al Banc de la Paciència, on guanyava nivell i força abans d'arribar a les zones més altes del nucli, com el carrer del Forn. Aquest sistema va funcionar fins a la gran sequera de 1945, que va assecar la font de l'Hedra. A partir d'aleshores, es va portar de manera precària l'aigua de la font de la Figuera fins al dipòsit de l'Hedra, fins que el 1955 es va canalitzar definitivament aquesta nova captació.
Una mica més avall de la font de l'Hedra hi ha la peixera on començava la secla del reg de la Vila, que servia per regar els horts del marge dret del riu Boix i per abastir d'aigua el poble. La secla recorria més de mig quilòmetre fins al gran dipòsit de la font de Caps, o font Principal, documentada ja al segle XIII com la font de la Codina. D'allí sortia l'aigua de boca i la d'abeurar els animals, mentre que el sobrant baixava pel carrer de la Secla per regar els horts i bancals situats fora del clos murallat. Des de la font de Caps sortien també les canonades que alimentaven la font de la Plaça, la font del Postal d'Ajòs i la font del Raval. En aquella època no hi havia aigua corrent a les cases, però sí quatre fonts distribuïdes estratègicament per facilitar la vida quotidiana del poble.
Recull de dades:
- Testimonis orals de Vilanova de Meià. Memòria local sobre el funcionament del dipòsit, el paper del Banc de la Paciència i la reforma hidràulica de 1931.
- Arxiu Municipal de Vilanova de Meià. Informació històrica sobre la canalització de la font de l'Hedra, la secla del reg de la Vila i el dipòsit regulador del Banc de la Paciència.
- Cartografia i ortofotografies de l'ICGC. Anàlisi del traçat de la secla, del dipòsit i de l'evolució de l'entorn immediat de la font.
- Llibre "Les 101 millors Fonts de Catalunya", Oscar Farrerons, Eloy Guirao, Marcel Oliveres, Enric Costa, Josep Arlà i Jaume Claret.