Font de la Figuera
| 42.0209,1.0302Clica per veure la ubicació. | |
| 799 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
A uns quatre quilòmetres al nord de Vilanova de Meià, la font de la Figuera presideix una agradable i ben endreçada àrea d'estada al costat mateix de la carretera L'913. El conjunt combina una font d'aigua fresca i constant amb un ben arranjat espai de repòs envoltat de vegetació, que fa d'aquest indret un punt molt apreciat per caminants, ciclistes i veïns del terme.
La font de la Figuera és una construcció senzilla però ben resolta, encastada al marge del vessant i pensada per protegir la cisterna de captació, un petit dipòsit protegit que recull la surgència i n'assegura la regulació abans que l'aigua arribi al bassal exterior. L'estructura presenta una coberta arrodonida, gairebé de falsa volta, obrada amb pedra i morter, que li dona un aspecte compacte i resistent. Al frontal s'hi obre una porta metàl·lica rectangular que actua com a registre de manteniment i tancament de la captació, i al capdamunt hi ha una placa identificativa de pedra amb el nom de la font esculpit.
Damunt de la placa hi ha una inscripció antiga, gravada directament al mur i molt erosionada pel temps. Tot i el desgast, s'hi distingeix amb força claredat la línia superior, on sembla que hi figura 'Año 1955', probablement la data de construcció de la caseta de captació. Aquesta data coincideix amb l'obra de canalització de la font cap al poble, documentada el mateix any, de manera que la inscripció actua com a testimoni material d'aquella intervenció hidràulica. La resta del text, més difús, podria correspondre a una abreviatura del promotor o del mestre d'obres, però l'erosió impedeix una lectura segura. La tipografia, simple i profunda, reforça el caràcter popular i funcional de l'obra.
A la base, just davant de la porta, hi trobem la sortida de l'aigua a través d'un estret broc metàl·lic, i a sota un petit bassal de recollida semicircular d'obra arran del terra, on l'aigua s'acumula abans de desguassar cap a l'abeurador situat a un nivell inferior.
La font s'assenta en una terrassa lleugerament enlairada respecte de l'esplanada principal, ben delimitada per un mur de pedra irregular lligada amb morter que fa de sustentació. Aquest petit replà, protegit per murets baixos que ordenen l'accés i contenen el terreny, crea un espai recollit al voltant de la captació. A pocs metres, i formant part del mateix conjunt, hi ha una taula rodona de pedra, perfectament ombrejada pels arbres del voltant, que converteix l'indret en una zona d'estada agradable i funcional. Al nivell de l'esplanada, en un extrem de la terrassa, hi trobem l'abeurador, alimentat pel sobrant de la font. L'entorn immediat -arrels, fulles, pedra viva i vegetació de ribera- integra la font en el paisatge i li confereix un aire antic i plenament natural.
Antigament, la font de la Figuera era una surgència natural utilitzada com a punt d'aigua de suport i com a abeurador tradicional, probablement ja en ús des de finals del segle XIX o inicis del XX. Sense obra formal, funcionava com una captació menor, mantinguda de manera informal pels mateixos usuaris.
La sequera excepcional de 1945 va assecar temporalment la font de l'Hedra, que aleshores abastia el poble, i obligà a portar aigua de la Figuera fins al Banc de la Paciència i d'allí al nucli. Aquell episodi, resolt de manera improvisada i precària, evidencià la necessitat de disposar d'una captació més segura i regulada.
L'any 1955, la font de la Figuera fou objecte d'una intervenció hidràulica decisiva: s'hi instal·là una canalització definitiva fins al Banc de la Paciència, substituint la font de l'Hedra com a principal punt d'abastament. L'obra transformà completament l'indret: es construí la caseta de captació, la cisterna interior i la terrassa que la sustenta. La inscripció 'Año 1955' gravada al mur n'és el testimoni material. Aquell mateix any, la nova conducció quedà integrada en el sistema municipal d'aigua, consolidant la Figuera com a font principal del terme.
Recull de dades:
- Ajuntament de Vilanova de Meià. Llibre d'Actes Municipals (1945'1956). Referències a la sequera de 1945, a les captacions d'aigua del terme i a la canalització de la Font de la Figuera l'any 1955.
- Arxiu Comarcal de la Noguera. Fons d'Infraestructures Hidràuliques Municipals. Documents sobre fonts, abeuradors i obres de captació de mitjan segle XX.
- Llibre 'Les 101 millors Fonts de Catalunya', Oscar Farrerons, Eloy Guirao, Marcel Oliveres, Enric Costa, Josep Arlà i Jaume Claret.